Has perdut el coneixement recentment? T'has preocupat? És motiu d'alarma? Un motiu freqüent de consulta al cardiòleg és haver presentat una possible pèrdua de coneixement. Moltes vegades és difícil saber amb exactitud si hi ha hagut o no pèrdua de coneixement complet: un mareig intens, el que es coneix com lipotímia o desmai és freqüent, i és alguna cosa que en general no és greu alguna. Quan l'interrogatori mèdic confirma que hi ha hagut una pèrdua transitòria de la consciència parlem de síncope.

Segons explica la cap del Servei de Cardiologia de Quirónsalud Barcelona, Pilar Tornos, hi ha moltíssimes causes de síncope, la majoria de pronòstic benigne, però de vegades una síncope pot posar sobre avís d'algun problema cardiològic seriós.

La síncope més comuna és la que coneixem com a neurotransmissor o vasovagal. Segons detalla la doctora, en general els pacients, majoritàriament joves i sans, solen notar un mareig intens abans de perdre la consciència.

Quan apareixen les síncopes?

Però hi ha situacions concretes en les quals és més propens patir síncopes? Moltes vegades el problema es presenta en situacions determinades, per exemple, ser en un lloc tancat i dempeus durant una estona llarga, després de patir alguna emoció com a dolor, veure sang o una intervenció quirúrgica o situacions similars, detalla la doctora. Altres vegades té relació amb accessos de tos o apareix després de la micció. En tots aquests casos el diagnòstic es pot fer amb una bona història clínica. L'examen dels pacients i l'electrocardiograma (ECG) és normal i el pronòstic és totalment benigne.

Altres vegades les síncopes apareixen bruscament: el pacient perd el coneixement sense previ avís i per tant pot fer-se algun traumatisme en caure a terra, explica Tornos. En aquests casos és important anar al cardiòleg per descartar causes potencialment greus. En especial si en la família hi ha altres persones que han patit síncopes o si hi ha antecedents de mort sobtada. També si les síncopes han aparegut fent exercici físic (durant l'exercici, no en la fase de recuperació en la qual hi pot haver síncopes neurotransmissors benignes).

La doctora exposa que també és obligada la revisió cardiològica quan un pacient portador d'una cardiopatia té una pèrdua de consciència. En aquests casos la possibilitat d'una arítmia potencialment seriosa és alta.

Què passa si patim una síncope brusca?

Davant d'una síncope brusca, a més de fer una història clínica completa que analitzarà les circumstàncies concretes en les quals ha tingut lloc i la possible història familiar, s'haurà de realitzar una exploració cardiològica bàsica i un electrocardiograma. En l'examen cardiològic podria auscultar-se un buf que alertés de la possibilitat d'una valvulopatia o una miocardiopatia hipertròfica. En aquest cas l'ecocardiograma confirmés el diagnòstic, insisteix Tornos.

L'electrocardiograma permetrà diagnosticar algunes arítmies que poden ser responsables de la pèrdua de consciència, tant arítmies lentes com de ràpides. Segons la doctora, també pot posar de manifest la presència d'unes alteracions elèctriques concretes que posen sobre la pista de possibles problemes arítmics greus, com és la detecció de la Síndrome de Brugada o altres alteracions de la repolarització.

Si ens trobem davant de casos de síncope brusc en els que l'examen físic i l'electrocardiograma són estrictament normals comptem amb tècniques de monitoratge de l'electrocardiograma que poden posar de manifest arítmies intermitents. Tanmateix, en ocasions i malgrat la brusquedat del sincopi, no s'aconsegueix arribar a un diagnòstic clar. En aquests casos la pràctica d'un tilt test pot ser útil per descartar que la causa del mateix sigui una alteració vasovagal.

Síncope: benigne o maligne?

Com a conclusió podem afirmar que les pèrdues de consciència transitòries o sincopis són freqüents i en la immensa majoria de casos són benignes i no requereixen tractament específic, exposa Tornos.

La consulta cardiològica és obligada en aquells sincopis bruscos que poden provocar traumatisme i sobretot quan hi ha historia familiar, quan el pacient té una cardiopatia coneguda o quan el sincopi apareix en relació amb la pràctica d'exercici.