S'estima que un 4 per cent de la població europea és pèl-roja. A Espanya aquest percentatge és lleugerament inferior (un 3 per cent) i, tanmateix, a Escòcia, la xifra es dispara fins a assolir el 14 per cent.

Potser moltes persones no ho sàpiguen, però les persones pèl-roges tenen una sensibilitat diferent al dolor. La causa no se sap amb certesa, però una nova investigació dirigida per experts de l'Hospital General de Massachusetts (MGH) ens dona algunes pistes en un estudi anomenat Reduced MC4R signaling alters nociceptive thresholds associated with red hair (La senyalització reduïda de MC4R altera els llindars nociceptius associats amb el cabell roig) que s'ha publicat a la revista Science Advances per experts del Mass General Cancer Center i el director del Centre d'Investigació de Biologia Cutània del MGH.

Pèl-roigL'estudi ha trobat evidències quant a la diferència del dolor en la gent pèl-roja

En les persones que tenen cabell roig, les cèl·lules productores de pigment de la pell, anomenades melanòcits, contenen una forma variant del receptor de melanocortina 1. Aquest receptor es troba a la superfície cel·lular, i si s'activa per les hormones circulants anomenades melanocortinas, fa que el melanòcit canviï de generar pigment de melanina groc/roig a produir pigment de melanina marró/negre.

Un dels autors de l'estudi, l'investigador David E. Fisher, Director del Programa de Melanoma del Mass General Cancer Center i director del Centre d'Investigació de Biologia Cutània del MGH, ja va demostrar la incapacitat de les persones pèl-roges per bronzejar-se o enfosquir el pigment de la seva pell.

Però, què passa amb el dolor? Per investigar els mecanismes darrere dels diferents llindars de dolor en individus pèl-roigs, Fisher i els seus companys van estudiar una soca de ratolins pèl-roigs que, com en els humans, conté una variant que manca de la funció del receptor de melanocortina 1 i també exhibeix llindars de dolor més alts.

L'equip va descobrir que la pèrdua de la funció del receptor de melanocortina 1 als ratolins pèl-roigs va fer que els melanòcits dels animals secretessin nivells més baixos d'una molècula anomenada POMC (proopiomelanocortina) que posteriorment es talla a diferents hormones, inclosa una que sensibilitza al dolor i una altra que bloqueja dolor. La presència d'aquestes hormones manté un equilibri entre els receptors opioides que inhibeixen el dolor i els receptors de melanocortina 4 que milloren la percepció del dolor.

Cara pèl-rojaLa investigació revela que els pèl-rojos tenen un llindar més alt del dolor

I en secretar-se nivells més baixos d'aquesta hormona a causa de la pèrdua de funció de la melanocortina 1, es produeix un augment dels llindars del dolor. Així mateix, també es va constatar que aquest grup de població tenia una sensibilitat més important als analgèsics opioides.