L'Organització Mundial de la Salut ha apuntat aquest dijous que la pandèmia del coronavirus ha causat, en dos anys, 15 milions de morts directes i indirectes arreu del món. Aquesta xifra suposa el doble del que s'havia calculat. De fet, aquesta estimació és el punt mitjà entre els dos valors estimats per l'organisme, que era un mínim de 13,3 milions de defuncions i un màxim de 16,6 milions de decessos entre l'1 de gener de 2020 fins al 31 de desembre de 2021. La quantia oficial se circumscrivia a 6,24 milions de morts per covid-19 en els 194 països membres de l'entitat. La resta s'atribueixen a traspassos que són conseqüència del SARS-CoV-2, tot i que no es van notificar com a tal, i també les que es van produir per altres malalties que no es van poder tractar o atendre per la sobrecàrrega dels sistemes de salut dels països durant les primeres onades.

El director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha assenyalat sobre aquestes dades que "no només apunten l'impacte de la pandèmia, sinó la necessitat que tots els països inverteixin en sistemes sanitaris més forts que siguin capaços de mantenir els serveis sanitaris en temps de crisi, i que tinguin sistemes d'informació sanitària forts". A la xifra que aquest dijous han presentat l'anomenen "morts en excés", que es tradueix en la diferència entre les defuncions que va haver-hi el 2020 i 2021 i les que es podien haver esperat si no hagués tingut lloc la pandèmia. Per la seva banda, l'expert en estadístiques de l'OMS, William Msemburi, ha indicat que s'han focalitzat en "les morts en excés" perquè saben que "a molts països, les dades procedents dels tests eren insuficients, i no tots els països tenen un sistema de certificació de decessos que compleixi amb les pràctiques estàndard". Tot i això, ha volgut matisat que, malgrat que "els models matemàtics utilitzats són fiables", poder "calcular quantes morts van ser per covid-19 no notificat i quantes per altres afeccions cròniques sense haver estat tractades requereix una tasca de més col·lecta de dades addicionals".

Altrament, l'Organització Mundial de la Salut ha revelat que el 68% d'aquest excés de mortalitat es va concentrar en 10 països del món, que es caracteritzen per tenir grans poblacions i on el coronavirus ha tingut un gran impacte. En aquest sentit, Índia és el país que més morts per covid-19 ha registrat (4,7 milions), seguida de Rússia i Indonèsia. Ambdós països han notificat més d'un milió de defuncions. Els altres 7 territoris més afectats són els Estats Units (932.000 víctimes), el Brasil (681.267), Mèxic (626.217), Perú (289.668), Turquia (264.041), Egipte (251.102) i Sud-àfrica (238.671). Per sexe, la mortalitat és més elevada en els homes (57%) que en les dones (43%).

Aprovació de les vacunes adaptades a les variants el mes de setembre

L'Agència Europea de Medicaments ha avançat aquest dijous que preveu aprovar les vacunes adaptades a les darreres variants del coronavirus —com per exemple l'òmicron— el mes de setembre. Marco Cavalieri, cap de l'Estratègia d'Amenaces Sanitàries Biològiques i Vacunes, ha declarat que "la prioritat és que estiguin llestes per al desplegament de les noves campanyes de vacunació a la Unió Europea a la tardor, i això permetria als fabricants ajustar les seves línies de producció en conseqüència". En tot cas, ha volgut deixar clar que "els assaigs clínics de les vacunes adaptades han de demostrar que són superiors a les actuals vacunes autoritzades de covid-19 contra l'òmicron i altres variants".

Les principals candidates són les injeccions de Moderna i Pfizer. Tot i que Cavalieri ha assegurat que estan "treballant amb tots els fabricants de les vacunes que estan actualment aprovades, no és cap misteri que les vacunes d'ARN missatger estan força més avançades en la cursa". Per això, precisa, estan "treballant principalment amb Moderna i Pfizer". Sobre la necessitat d'inocular una quarta dosi a les persones més grans de 80 anys, l'EMA apunta que "sí que podrien beneficiar-se d'un segon reforç donat el risc més elevat de covid-19 greu en ells".