La manca de subministraments de vacunes a molts països ha portat a l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat una guia de recomanacions provisionals per a la combinació de vacunes per aconseguir una elevada cobertura vacunal. L'OMS dona suport a l'enfocament flexible per a utilitzar calendaris de vacunació homòlegs (plataforma única) o heterològics (mescla i combinació). 

"En l'actualitat, els calendaris heterològics no es contemplen a molts països, i només haurien d'aplicar-se amb una consideració de l'oferta actual de vacunes, les projeccions de subministrament de vacunes i altres consideracions d'accés, juntament amb els possibles beneficis i riscos dels productes específics que es facin servir", es recull en el document de l'OMS. "Les recomanacions provisionals permetrien flexibilitat en els programes nacionals d'immunització", alerten des de l'OMS, afegint que "haurien d'utilitzar-se vacunes homòlogues o heteròlogues per a assolir una alta cobertura dels grups prioritaris de la manera més oportuna possible".

Orientacions provisionals

Sobre la base de l'assessorament emès pel Grup Consultiu Estratègic d'Experts (SAGE) sobre immunització, a la seva reunió el passat 7 de desembre, l'OMS ha elaborat unes orientacions provisionals. El SAGE considera que dues dosis de qualsevol vacuna que es trobi a la llista d'ús d'emergència de l'OMS contra la covid-19 constitueixin una sèrie primària completa, tenint en compte l'ordre d'inoculació, segons les recomanacions de l'organisme de les Nacions Unides. D'aquesta manera, segons el SAGE, els països que apliquin les vacunes inactives de la llista de l'OMS per a les dosis inicials poden considerar l'ús de vacunes vectoritzades o d'ARNm d'aquesta llista per a les dosis posteriors, depenent de la disponibilitat de la vacuna. Als països en els quals s'administren vacunes d'ARNm autoritzades per l'OMS per a les primeres dosis, poden considerar l'aplicació de les vacunes vectoritzades per a les posteriors dosis, que també dependrà de la disponibilitat de producte. 

Dades de seguretat limitades

Malgrat això, l'OMS alerta que les dades de seguretat que disposen sobre la majoria de combinacions de productes heteròlegs són limitades. Per aquest motiu, subratllen la necessitat d'abordar els principals buits que tenen els estudis, entre els quals, destaquen l'eficàcia i la durada de la protecció dels calendaris de vacunes heteròlogues enfront de les homòlogues. Un altre dels aspectes que l'OMS demana investigar és la immunogenicitat i eficàcia relatives dels esquemes de vacunació heteròlegs davant dels homòlegs contra les variants amb més incidència, inclosa l'òmicron. 

Tal com es recull en el document de recomanacions, en els casos dels quals tenen dades, aquests esquemes han mostrat "un augment transitori de la reactogenicitat en comparació amb els esquemes homòlegs", tot i que remarquen, que els resultats "són inconsistents d'un estudi a un altre i la discrepància entre els esquemes heteròlegs i homòlegs no sempre s'ha observat".

Efectes secundaris 

Diversos estudis han manifestat una major freqüència d'efectes secundaris locals i sistèmics (mal de cap i fatiga) en administrar AstraZeneca o Janssen o quan s'apliquen Pfizer/BioNTech o Moderna després de les vacunes vectoritzades. Tant per als esquemes homòlegs com per als heteròlegs la majoria d'efectes secundaris són lleus o moderats, i es manifesten els primers dies següents a la vacunació. 

 

Imatge principal: dosis de vacunes  / ACN