Si fas un cop d'ull per Internet, pots trobar diverses publicacions que parlen sobre l'oil pulling, una tècnica mil·lenària que prové de la medicina aiurvèdica i la finalitat de la qual és netejar la boca de toxines –i per tant la resta de l'organisme–, a més de produir altres beneficis com reduir la tosca de les dents, prevenir la gingivitis, la càries i el mal alè, entre altres virtuts. Es recomana fer-ho amb oli de coco, principalment, per les seves propietats antibacterianes, i bàsicament consisteix a introduir-lo a la boca, realitzar una esbandida durant uns 20 minuts i després escopir-lo.

Però investigant una mica més, es pot observar que hi ha una certa polèmica sobre això. Entre altres coses, perquè dues prestigioses publicacions, com són British Dental Journal o Nature, han negat que existeix evidència científica d'aquesta pràctica.

Mal alèUna de les virtuts que se li atribueix a l'oil pulling és la de combatre el mal alè

Segons una revisió de diversos estudis realitzats sobre això, aquest tipus d'esbandida bucal no té gaires més beneficis del que en pot tenir un de normal amb clorhexidina, que s'utilitza per reduir la placa. Per exemple, una investigació duta a terme a la Universitat d'Oxford, el Regne Unit conclou que els estudis que es poden trobar actualment no tenen prou informació sobre els beneficis i els danys potencials de l'esbandida amb oli per ajudar-nos a decidir si els hauríem de fer diàriament, a més de la raspallada de dents.

Una altra revisió duta a terme per l'American Biodontics Society acaba al seu torn que de 21 estudis, només sis tenien un format adequat, i alguns d'ells no eren fiables perquè la mostra científica era molt petita.

Quant a possibles perjudicis, el cert és que s'han trobat pocs efectes secundaris de l'esbandida amb oli, però alguns sí que han apuntat a l'aparició d'alguns casos de pneumònia lipoidal –provocada per l'acumulació de lípids als alvèols pulmonars– associada amb l'esbandida amb oli o l'aspiració d'oli mineral.

Esbandida bucalL'oil pulling és una aternativa a la clàssica esbandida bucal

La majoria dels estudis solen decantar-se millor per l'ús de la clorhexidina que es venen a les farmàcies i que, avui dia, és l'únic que ha demostrat de manera àmplia en l'àmbit científic que té una acció bactericida i antifúngica.

Això sí, els dentistes alerten que ha de ser prescrit per un professional, no utilitzat per tot el món sense cap mena de control. Perquè, encara que sigui útil, es pot fer un mal ús d'ell. Està especialment indicat per a aquelles persones que pateixen periodontitis –inflamació de les genives– o per evitar infeccions quan es realitza alguna intervenció en la boca.