Apareix més informació comprometedora sobre la gestió publicoprivada de l'Hospital de Torrejón, després de la revelació aquesta setmana que el conseller delegat de la companyia que el gestiona, el grup Ribera Salud, va demanar als seus comandaments augmentar la llista d'espera per fer créixer el benefici. Ara s'ha conegut que un grup de directius que van ser acomiadats van denunciar pels canals ètics interns que se'ls havia donat ordre de reutilitzar catèters i altre material sanitari d'un sol ús, a la qual cosa s'haurien negat per les conseqüències que podria tenir per als pacients i perquè no és una pràctica legal. Segons assenyala també aquest divendres El País, el director mèdic de Ribera Salud s'hauria acomiadat en un correu enviat a una vintena de persones afirmant que no podia "cedir a l'amenaça" per fer pràctiques perilloses per als pacients.
Tres membres de la direcció assistencial del grup i la gerent de l'Hospital de Torrejón van interposar denúncies en el canal ètic assenyalant aquestes ordres que haurien rebut, tal com revela el citat diari. Als quals fan referència, es tracta d'uns catèters que s'utilitzen per a intervencions de cardiologia com per tractar arrítmies. Uns dispositius amb tubs molt fins i elèctrodes a la punta que s'introdueixen per una vena o una artèria per estudiar l'activitat elèctrica del cor. Són d'un sol ús i, d'acord amb la llei vigent, només es poden tornar a usar si es retornen al fabricant i aquest el reacondiciona.
Tanmateix, els empleats de l'hospital de Torrejón haurien rebut ordre d'esterilitzar el material després del seu ús fins a un màxim de 10 vegades, sempre que estigui en bon estat. Una instrucció que s'hauria donat un parell de setmanes després de la reunió de finals de setembre en què es va demanar als directius de l'hospital usar la "imaginació" per veure quins processos no són rendibles. "Aquesta acció no és legal, per fitxa tècnica aquest material no es pot reesterilitzar", avisaven en les seves denúncies al canal ètic. També assenyalaven "males praxis" que podien comprometre la salut dels pacients. Pocs dies després, els quatre directius que van fer aquest crit d'alerta van ser acomiadats. El grup Ribera Salut, tanmateix, ho desvincula d'aquests fets.
Gallart es distancia de Torrejón
Aquest dimecres ha esclatat la polèmica després de revelar-se uns àudios del conseller delegat del grup que gestiona el centre mèdic, Pablo Gallart, en els quals demana directament als seus comandaments que realitzin menys intervencions, rebutgin pacients o evitin tractaments menys rendibles i, en suma, que facin pujar les llistes d'espera. Amb quin objectiu? Augmentar el seu benefici en "quatre o cinc milions". La lògica és la següent: l'hospital de Torrejón és deficitari en l'àmbit empresarial i no dona beneficis; però si acumulen llista d'espera, gastaran menys en intervencions i necessitaran menys personal i mitjans. Així, la concessió sortirà a compte. Després de conèixer-se, la Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid va convocar aquest dimecres d'urgència la cúpula de l'hospital de Torrejón i un equip de l'Administració s'ha personat a l'hospital. Així mateix, Pablo Gallart ha sol·licitat al president del grup, Emmanuel de Geuser, apartar-se de la gestió de l'hospital de Torrejón mentre es porta a terme una auditoria interna.
Dimensió política: "El model del PP"
La polèmica ha tingut també un ressò polític. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha aprofitat el cas per carregar contra "el model del PP", que ha definit com "fer de la salut un negoci i de la malaltia una oportunitat per enriquir-se". Sánchez ha criticat en una publicació a X que la privatització de la sanitat consisteix que el conseller delegat d'una empresa sigui qui decideix sobre la vida de la gent i vulgui més llistes d'espera per augmentar la seva rendibilitat. També ha reaccionat la seva ministra de Sanitat, Mónica García (Més Madrid), qui ha asseverat que investigarà a fons el cas i ha denunciat que a Madrid "s'està engreixant el compte de resultats de les empreses privades" en benefici del grup Ribera i del grup Quirón.
El model de l'Hospital de Torrejón és el que han conreat governants del PP en comunitats com Madrid, el País Valencià o Galícia: l'empresa construeix l'hospital i el gestiona durant un període de temps —en aquest cas la concessió és a 30 anys— a canvi d'un cànon fix que li paga el govern autonòmic per atendre una població determinada. Per la idiosincràsia del model, com menys es gasti en el servei mèdic, més gran serà el romanent que queda en benefici de l'empresa que el gestiona, en aquest cas el grup Ribera Salut.