Els nens que durant els seus primers dotze mesos de vida presenten dificultats persistents a l'hora de dormir, tenen més risc de desenvolupar ansietat i trastorns emocionals durant la infantesa en els següents anys. Així ho reflecteix un estudi dut a terme per experts de la Universitat de Melbourne i publicat a la revista Archives of Disease in Childhood, que aconsella que es realitzi un seguiment al llarg de la infantesa als nens que dormen poc, per comprovar el seu estat de salut mental.
Es calcula que al voltant del 19% dels nadons de 0 a 12 mesos d'edat tenen dificultats per dormir, és a dir, tenen freqüents despertars a la nit i problemes per agafar el son sense l'ajuda dels seus pares. Els experts que han participat en l'estudi van analitzar les dades d'una investigació prèvia que realitzava un registre de la salut de 1.507 mares primerenques i els seus fills a Austràlia. Les mares van descriure els patrons de son dels seus fills als tres, sis, nova i dotze mesos i de la seva salut mental en complir 4 i 10 anys d'edat. També van completar la prova de l'escala d'ansietat infantil Spence per a pares quan el seu fill tenia 10 anys.
Les dades van mostrar que els patrons de son de gairebé 1 de cada 4 nadons (24,5%) es van assentar perfectament durant el seu primer any, mentre que més de la meitat, el 56% van tenir problemes de son moderats i fluctuants, i al voltant d'1 de cada 5, el 19,5%, va tenir persistents i severs problemes de son.
En comparar aquestes dades amb els estudis de la salut mental, van poder comprovar que aquests últims tenien més risc de patir ansietat infantil i problemes emocionals. En concret, i en comparació amb els nadons els patrons de son del qual es van assentar bé, els que presentaven dificultats tenien gairebé 3 vegades més probabilitats de tenir símptomes de problemes emocionals quan tenien 4 anys. I en tenien més del doble de probabilitats de complir els criteris de diagnòstic per a un trastorn emocional quan tenien 10 anys. Quan parlen de trastorn emocional, els experts es refereixen a ansietat per separació, fòbia social, agorafòbia, desordre obsessiu compulsiu, fòbies específiques, trastorn de pànic, ansietat generalitzada i depressió.
Els científics subratllen que aquestes troballes no són aïllades, sinó que venen a confirmar altres resultats que s'han dut a terme en investigacions anteriors. Per això, aconsellen que aquests nens tinguin un seguiment per poder tractar de forma primerenca els possibles trastorns. A més, recomanen que els pares puguin dur a terme una sèrie de pautes per aconseguir un bon patró del son en els nadons més petits, per poder prevenir en el futur aquest tipus de trastorns emocionals.