El fetge és una part fonamental del nostre organisme. És un dels òrgans de més mida al cos i està situat en la part superior dreta de la cavitat abdominal. Compleix funcions essencials, com ajudar la digestió segregant la bilis, controlar els nivells d'hormones, emmagatzemar vitamines, minerals, ferro i sucres, eliminar toxines o produir proteïnes essencials.
Les malalties més comunes són aquelles produïdes per virus, com les diferents hepatitis, la cirrosi –per la qual el fetge se cicatritza a causa de la presència contínua de patologies i deixa de complir les seves funcions de forma correcta–, el càncer de fetge i el fetge gras (inflamació i presència augmentada de greix). El problema és que moltes d'elles no presenten símptomes i de vegades es detecten massa tard.
Les anàlisis de sang que se solen fer servir són útils, però fa falta més eines de precisió sobretot per identificar les persones que presenten un potencial més important de desenvolupar una patologia.
La investigació
En un estudi dut a terme per experts de l'Institut Karolinska a Suècia i que ha estat publicat a la revista Gastroenterology, s'ha analitzat un ampli grup de 800.000 persones que havien estat examinades en revisions de salut rutinàries i amb metges d'atenció primària a Estocolm entre els anys 1985 i 1996. Es van tenir en compte els resultats de les seves anàlisis de sang examinant els registres existents per fer un seguiment i identificar que persones van desenvolupar una malaltia hepàtica greu en aquells 27 anys.
Els resultats van mostrar que, encara que existeix un vincle clar entre determinats paràmetres apareguts en les anàlisis sanguínies i el risc de patir una malaltia hepàtica amb el pas del temps, la fiabilitat general d'aquests mètodes era moderada. De fet, van funcionar amb més eficàcia per a malalties com el fetge gras o la diabetis tipus 2, però no van funcionar de forma eficaç per a aquells que presentaven altres factors de risc més desconeguts. És a dir, els experts de l'estudi demanen nous mètodes per detectar aquestes malalties, perquè els controls que es desenvolupen actualment no són suficients.
Un exemple d'això s'ha dut a terme recentment a Catalunya. Un equpo d'experts del Clínic-IDIBAPS juntament amb l'USR Metropolitana Nord-IDIAP Jordi Gol del Institut Català de la Salut van realitzar una investigació per comprovar si es podia diagnosticar una malaltia hepàtica crònica de forma precoç en la població general i conèixer la seva freqüència.
En total, es van analitzar els casos de més de 3.000 persones a qui se'ls va realitzar una elastografia, una prova no invasiva que mesura la fibrosi del fetge. Els resultats van mostrar, gràcies a ella, que un 3,6% de les persones que van participar en la investigació patien una malaltia hepàtica crònica amb fibrosi avançada, que fins al moment no havia presentat símptomes i que no apareixia reflectida en les anàlisis de sang rutinàries. La fibrosi pot desembocar en una cirrosi o un càncer, el que posa de manifest la importància d'aquest estudi i la necessitat de desenvolupar nous mètodes de detecció.