Un menor de 17 anys es troba ingressat en estat molt greu a la Unitat de Cures Intensives (UCI) d’un hospital de Manresa afectat per tètanus. El pacient pertany a una família que rebutja les vacunes i va contraure la malaltia per les ferides causades per una fractura després d’una caiguda, segons avança el diari El País i han confirmat fonts del Departament de Salut. A causa de les conviccions de la família, el jove no havia estat immunitzat i ha acabat desenvolupant aquesta infecció. El pacient va caure fa unes dues setmanes i va ser atès d’una fractura i diverses ferides en un centre hospitalari i posteriorment va tornar a casa. Pocs dies després va començar a presentar símptomes neurològics, com espasmes i rigidesa, que són característics del tètanus, per la qual va ser traslladat a l’hospital, on va acabar sent ingressat a l’UCI. Catalunya no registrava un cas de tètanus des del 2013.
Què és el tètanus i com s’agafa la malaltia?
El tètanus és una malaltia infecciosa aguda i potencialment mortal causada pel bacteri Clostridium tetani, un bacil anaerobi grampositiu que produeix espores resistents presents pràcticament a qualsevol part del medi ambient, però particularment al sòl, la pols, les femtes d’animals i en objectes contaminats, o eines oxidades com claus, agulles, pues, etc. Les espores, que són molt resistents a la calor i a la majoria dels antisèptics, poden viure durant anys. Entren al cos a través de ferides obertes (talls, punxades, cremades o laceracions), germinen en condicions anaeròbies i alliberen la toxina tetanospasmina, que viatja fins al sistema nerviós central i bloqueja neurotransmissors inhibidors com el GABA i la glicina. No es transmet de persona a persona, i la recuperació no confereix immunitat natural.
Quins símptomes dona i com es tracta?
El tètanus es manifesta amb rigidesa muscular progressiva (trisme o “mandíbula tancada”), espasmes dolorosos al coll, l’esquena i l’abdomen, dificultat respiratòria o en tragar; sudoració i taquicàrdia. També febre, mal de cap i canvis en la tensió arterial o l’acceleració de la freqüència cardíaca. Pot derivar en fractures, pneumònia o aturada cardíaca. El període d’incubació és de 3 a 21 dies, però habitualment és d’uns 10 dies. El tètanus és una emergència mèdica que necessita atenció hospitalària, tractament immediat amb immunoglobulines humanes antitetàniques, cura enèrgica de la ferida, fàrmacs per controlar els espasmes musculars, antibiòtics i vacunació antitetànica. Les persones que es recuperen del tètanus no tenen immunitat natural i poden tornar a infectar-se, pel que han de vacunar-se.
Com es pot prevenir?
Tot i que qualsevol pot contraure el tètanus, aquesta infecció és completament prevenible al 100 % amb la vacunació pertinent. Per això, no és un problema de salut pública en països amb cobertura vacunal alta, com és el cas de Catalunya o l’estat espanyol. La primera vacuna. A Catalunya, la cobertura vacunal contra el tètanus és molt alta en la infància, superant el 95% en la primovacunació hexavalent, que inclou tètanus, diftèria, tos ferina, pòlio, hepatitis B i Haemophilus influenzae tipus b. La primera es posa quan el nadó té dos mesos, la segona amb quatre i la tercera amb sis mesos. Posteriorment, hi ha una altra vacuna de reforç amb 18 mesos, amb 6 anys (que a Catalunya té una cobertura al voltant del 96-97%) i amb 14 anys. Durant l’edat adulta també es recomana un reforç de la vacuna del tètanus cada 10 anys, després de l’últim reforç, tot i que hi ha estudis que afirmen que no és necessària la vacuna de reforç pel tètanus o la diftèria si ja van rebre les corresponents vacunes quan eren nens. Les cobertures per a dosis de record en adults estan al voltant del 20-40%.