Caldrà esperar una mica més. Les mascaretes en interiors es mantenen, després que la ministra de Sanitat, Carolina Darias, hagi manifestat que encara no hi ha consens per retirar-les. El seu departament i les comunitats autònomes han de posar-se d'acord en el "quan" i en el "com" suprimir l'obligatorietat de portar mascaretes en interiors, segons ha explicat Darias en roda de premsa després de les Jornades del Sistema Nacional de Salut sobre Vigilància en Salut Pública. Unes jornades que han servit per acordar la vigilància individualitzada només dels casos de covid-19 en àmbits vulnerables i casos greus.
Malgrat tot, la ministra ha reconegut que la retirada de les mascaretes en interiors "està cada vegada més a prop". "És veritat que tot apunta que el quan està cada vegada més a prop, però per nosaltres és tan important el quan com el com", ha assenyalat. Ha insistit en el fet que "hi ha interès i cada vegada està més a prop". "Hem de posar-nos d'acord no només en el quan sinó també en el com. Quan això es produeixi ja ho farem saber", ha conclòs sobre aquesta qüestió. De moment, se segueix discutint la manera d'abordar la retirada de la mascareta en espais interiors.
El fracàs de Cs al Congrés per les mascaretes
La Comunitat de Madrid és qui més ha pressionat per debatre l'inici de la relaxació de mascaretes en interiors. El seu responsable de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, entén que han de restringir-se a entorns com hospitals, residències i transport públic. Tot i això, Escudero ha explicat que la ministra vol que aquest afer es tracti en els òrgans tècnics de la ponència d'alertes i la Comissió de Salut Pública, tot i que no ha especificat les dates. Mentre la Comunitat de Madrid és l'única que ha demanat obertament que es retiri la mesura en determinats àmbits, Andalusia només s'ha obert a valorar la retirada de manera gradual. El País Basc i Extremadura han rebutjat aplicar l'aixecament sense consens, alhora que altres comunitats autònomes han evitat situar-se en una banda o una altra. Només apel·len als criteris tècnics.
Per la seva banda, el Congrés dels Diputats ha rebutjat l'esmena a la totalitat de Ciutadans que plantejava l'eliminació de les mascaretes en interiors, entre altres propostes. Es tractava d'una esmena a la totalitat al Projecte de Llei per la qual s'adopten mesures urgents de prevenció i contenció per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la covid-19 i que ha estat rebutjada amb 283 vots en contra, 9 a favor i 47 abstencions. Durant el debat, la proposta de la formació taronja s'ha trobat amb moltes crítiques per part de la resta de partits, sobretot perquè consideren que la retirada de les mascaretes en interiors ha de realitzar-se per part de les autoritats sanitàries. És per això que han acusat Ciutadans d'actuar amb oportunisme.
Vigilància de casos greus de covid-19
No hi ha hagut acord per les mascaretes, però sí perquè el nou sistema de vigilància de la covid-19 limiti el control individual de casos als greus i el seguiment de brots als quals tinguin lloc en entorns vulnerables, en risc d'exclusió social i en altres àmbits que es considerin d'interès. És a dir, han acordat per unanimitat un sistema de vigilància transitori contra la malaltia que segueixi treballant en la detecció dels casos greus, els possibles augments d'incidència i les noves variants, amb l'horitzó màxim de març del 2023.
El govern estatal i les comunitats autònomes han acordat la creació d'una xarxa estatal de vigilància en salut pública, tot constatant que després de l'experiència per la pandèmia de la covid-19 cal "enfortir" la vigilància en salut pública. Una de les fórmules acordades per assolir l'objectiu és la creació de la xarxa estatal, que vigilarà malalties transmissibles, no transmissibles, violència i lesions i integrarà informació d'altres sistemes de vigilància com el de farmacovigilància, la salut animal, la seguretat alimentària o la sanitat ambiental, entre d'altres. Hi haurà una "fase de transició" en la vigilància de la covid-19 fins a la implementació completa del sistema de vigilància sentinella d'infeccions respiratòries agudes lleus (IRAs) en Atenció Primària i greus (IRAG) en atenció hospitalària, que s'haurà de produir a tota Espanya "abans del final del primer trimestre del 2023".