El càncer de pròstata és un dels que milloris pronòstics que té, però en alguns casos el desenvolupament de la malaltia es complica. És el que succeeix amb pacients que han patit una recaiguda després del tractament amb radioteràpia.
Els resultats mostren el difícil pronòstic que es presenta per a aquests pacients, que recauen de forma primerenca i en qui es tornen a elevar ràpidament els nivells de PSA (marcador tumoral de càncer de pròstata). Tots ells tenen un pitjor avenir clínic, ja que generen metàstasi a distància de manera precoç, elevant-se el risc de morir per càncer de pròstata; aproximadament el 30% d'aquest grup mor a causa d'aquest tumor.
Aquest increment de la possibilitat de metàstasi i de mortalitat per càncer de pròstata posa en rellevància la importància d'un adequat diagnòstic inicial de la recaiguda i la necessitat de tècniques específiques per al seu diagnòstic precoç.
Amb el motiu per analitzar per què es produeixen aquests casos, un consorci de 15 institucions de salut a escala mundial liderat per l'UCLA, la Universitat de Califòrnia a Los Angeles i en el que participa la Clínica Universitat de Navarra, està duent a terme una investigació que recull la sèrie clínica més llarga publicada de pacients amb càncer de pròstata resistent a la radioteràpia.
Aquest grup d'hospitals, universitats i centres d'investigació, entre els quals també es troben maig Clinic, Johns Hopkins o University of Michigan, i Fox Chase Cancer Center a Philadelphia, ha recopilat una cohort amb gairebé 9.000 pacients. En concret, la Clínica ha participat en un estudi per analitzar què passa en pacients amb càncer de pròstata d'alt o molt alt risc que no responen a la radioteràpia, i que ha comptat amb un total de 980 pacients.
"Després de rebre la invitació per participar, hem treballat a aportar dades de diversos estudis, ja publicats a la revista de la Societat Americana d'Oncologia Radioterápica (ASTRE), que a la Clínica vam posar en marxa el 2001 per analitzar la combinació de radioteràpia externa, braquiteràpia i tractament hormornal en aquest tipus de pacients amb un tumor de risc alt i molt alt", explica el Dr. Rafael Martínez Monge, codirector del Departament d'Oncologia Radioterápica.
Un dels aspectes fonamentals és valorar el seguiment dels pacients que no han respost a la irradiació, per la qual cosa s'han inclòs pacients tractats entre 2001 i 2015. Els resultats del projecte han estat publicats a la revista European Urology, la revista científica més important de l'especialitat. "Un dels motius de malaltia metastàtica en aquests pacients és que en les proves inicials no es detecta la malaltia microscòpica i, per tant, no es tracta de forma específica, per la qual cosa aquests pacients tenen una pitjor evolució", expliquen des de la institució.
"Aquests resultats ens porten a reconsiderar el diagnòstic en els pacients de risc alt i molt alt, a ser més precisos perquè sabem que aquests pacients quan recauen el pronòstic és molt dolent. Avançar en el diagnòstic inicial per augmentar la intensitat del tractament des del principi", asseguren.