Les malalties del fetge, com les hepatitis, la cirrosi o el càncer de fetge, són el segon motiu d'anys perduts de vida laboral més freqüent a Europa, només per darrere de la cardiopatia isquèmica. Així ha quedat de manifest en un estudi de la Societat Europea per a l'Estudi del Fetge (EASL) i la revista The Lancet.
L'objectiu de l'estudi, realitzat per una comissió d'experts de 18 països, era conèixer l'estat actual d'aquestes malalties i generar recomanacions que canviïn el seu impacte en els pacients, en el sistema sanitari i en la societat. En la investigació han participat El Hospital Clínic de Barcelona, l'Hospital Vall d'Hebron i la Clínica Universitat de Navarra, entre d'altres.
"Una de les conclusions més noves ha estat comprovar l'afectació laboral que tenen les malalties hepàtiques, ja que, tenint una incidència menor que altres malalties, afecta immensament a les persones en edat de treballar", expliquen des del grup del càncer de la comissió que ha dut a terme l'estudi, format pel Dr. Bruno Sangro, director de la Unitat d'Hepatologia de la Clínica Universitat de Navarra, el doctor Pere Ginés, de l'Hospital Clínic i la doctora María Buti, del Vall d'Hebron.
Aquesta comissió internacional ha establert una guia de recomanacions per instar les administracions públiques, els metges i la societat en general a millorar aquestes dades i promoure la conscienciació per un fetge sa. Uns resultats que han estat publicats a la revista científica The Lancet, i que s'han presentat a Brussel·les, en un acte que ha explicat|comptat amb la participació d'Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea.
La cirrosi i el càncer de fetge són les malalties més temudes, tanmateix, són conseqüència de malalties hepàtiques cròniques que comencen diversos anys abans. "En general, el focus està posat en les malalties greus, però abans d'arribar a elles hi ha una història clínica sobre la qual podem intervenir eficaçment per evitar la seva progressió", asseguren.
En termes de salut pública, les principals mesures de prevenció perquè el fetge no emmalalteixi són l'erradicació de les hepatitis virals C i B, reduir el consum d'alcohol i actuar contra l'epidèmia d'obesitat. Tanmateix, són pocs els programes de garbellament i vacunació davant l'hepatitis i els costos dels fàrmacs antivirals són elevats, a més que Europa continua tenint la taxa de consum d'alcohol més alta del món, i una alta taxa de consum de menjada ultraprocessada.
Tan important són aquestes pautes per al llarg termini, com el diagnòstic precoç a mitjà termini. "Cal identificar les persones que ja tenen una malaltia hepàtica, el fetge de la qual ja no és sa, tot i que encara no hagin desenvolupat una cirrosi descompensada ni un càncer, ja que en la majoria dels casos es pot evitar la seva progressió. Per a això, hi ha dades en les anàlisis de sang que permeten intuir el problema i proves molt senzilles per confirmar-ho, però la sospita ha de venir dels antecedents i hàbits i d'unes simples anàlisis de sang", adverteixen.
El fetge no fa mal i té una gran reserva funcional per la qual cosa, en fases primerenques de qualsevol malaltia del fetge, el pacient se sent sa. En aquesta línia, una de les recomanacions dels científics es dirigeix a la conscienciació de la societat per cuidar i vigilar el nostre fetge, igual com aconsegueix el sucre o colesterol. Per a això, veuen fonamental eliminar l'estigma present al voltant de les malalties hepàtiques.