Gairebé la meitat de tots els corredors no professionals pateixen lesions, principalment relacionades amb els genolls, els panxells o el tendó d'Aquil·les. El nivell de risc és igualment alt independentment de la seva edat, sexe o experiència.

Així queda reflectit en un estudi que s'ha dut a terme a la Universitat de Göteborg amb més de 200 corredors de la llista de participants de la Mitja Marató de Göteborgsvarvet.

L'estudi

Per participar en la investigació, havien d'haver estat corrent durant almenys un any, haver corregut una mitjana d'almenys 15 km per setmana durant l'últim any i haver estat lliures de lesions durant almenys sis mesos. Els participants van ser homes i dones en el rang d'edat de 18 a 55 anys.

CorredorL'estudi s'ha realitzat entre homes i dones que corren habitualment

Durant l'any de l'estudi, van completar un diari d'entrenament, amb temes com la distància i si van sentir algun dolor. Aquells que van patir una lesió sobtada o van sentir dolor durant un període prolongat van ser examinats per un metge esportiu. "Un terç dels participants es va lesionar durant el transcurs de l'estudi. Però si també es té en compte els participants que van abandonar l'estudi, és raonable suposar que gairebé la meitat de tots els corredors aficionats es lesionen al llarg d'un any", assegura l'estudi.

Es va utilitzar un mètode estadístic particular per calcular la proporció de corredors lesionats, tenint en compte la taxa d'abandonament que és comú en els estudis basats en la participació voluntària. Dels afectats per lesions, la meitat tenia problemes als genolls, panxells o tendons d'Aquil·les.

Poques d'entre les lesions diagnosticades van ser duradores. Però totes les lesions van impedir als corredors de fer exercici com de costum. No es van trobar diferències en termes de gènere, edat, experiència o pes entre els quals es van lesionar i els que no. Tanmateix, aquells que havien patit lesions anteriorment tenien més probabilitats de veure's afectats de nou.

Mal de genollLa lesió de genoll és una de les més freqüents entre els corredors

Tots els participants van ser sotmesos a una sèrie de proves físiques abans de l'estudi, que anaven des de proves de força i proves de mobilitat fins a proves d'estil de cursa. Aquells que tenien la part externa de les cuixes relativament febles van tenir un risc més elevat de lesions. Aquells amb pronació tardana en la seva marxa en córrer també tenien més risc. Tanmateix, tenir un tors feble o una flexibilitat muscular limitada no va ser de gran importància.