Les dades a Itàlia no milloren. Ahir es van registrar 353 morts i més de 28.000 nous contagis i per això s'ha decretat tornar al confinament domiciliari a les regions més afectades. L'encarregat de signar les ordenances serà el ministre de Sanitat, Roberto Speranza, que permetrà que es puguin bloquejar les regions definides per colors: zona vermella, taronja o verda. Aquest decret es realitzarà d'acord amb el consens dels presidents de les regions interessades. Un model, que té trets similars amb l'espanyol.

En aquest cas, l'italià tindrà una especial rellevància el que dicti l'Istituto Superiore di Sanità que certificarà el risc dels territoris i aquí està la pedra del problema. Molts dels líders regionals s'oposen a les seves indicacions i als bloquejos estrictes ja que consideren que es fan en base "a números i resultats antics". Un dels exemples que torna amb força i recorda a la primera onada és el de la Llombardia.

Deu milions d'italians tornaran, segurament en qüestió d'hores, a tancar-se a casa seva. El president de la Llombardia, Attilio Fontana, no nega que estan en una zona vermella però veuen injusta aquesta diferenciació i ha reclamat "solucions homogènies per tot el país". Al·leguen que se'ls fa difícil gestionar tenint en compte els recursos i les conseqüències econòmiques que hauran d'assumir. Demanen indemnitzacions immediates i plans de cobertura, com permisos parentals, si també s'han de tancar escoles.

S'oposen al tancament

La polèmica s'ha traslladat al debat social i fins i tot a una confrontació entre polítics i epidemiòlegs. Els experts demanen accelerar el tancament local davant el "risc de tsunami" i els comerciants i petits empresaris s'oposen pel desastre econòmic. Aquests, troben la comprensió del president Fontana o el mateix alcalde de Milà, Beppe Sala, la ciutat de referència a tota la zona. Sala, en un vídeo titulat 'Confinament sí o no', carrega contra el govern central i considera que les mesures actuals "ja són prou doloroses" i reclama "la mà que donarà recursos" per fer front a una crisi més pronunciada.