Un grup d'investigadors alemanys ha detectat un indicador precoç de malalties degeneratives cròniques, com ara la malaltia de Parkinson, en la femta dels afectats. En concret, han pogut demostrar que els agregats d'alfa-sinucleïna (α-sinucleïna), principal responsable de la degradació selectiva de les neurones en la malaltia de Parkinson, s'expulsen a través dels excrements, i que es poden quantificar, una troballa que pot servir en el diagnòstic primerenc de la malaltia. L'estudi s'ha publicat a la revista npj Parkinson's Disease, i l'han elaborat una vintena d'autors de l'Institut d'Investigació Jülich, la Universitat de Colònia i la Universitat Heinrich Heine de Düsseldorf.
Detecten concentracions elevades d'α-sinucleïna en la femta
Els investigadors van recol·lectar mostres de femta de més de 200 persones. En concret, de 94 pacients amb la malaltia de Parkinson, 72 amb el trastorn idiopàtic del comportament del son de moviments oculars ràpids (iRBD per les sigles en anglès) i de 51 pacients sense cap trastorn neurològic, que servien com a grup de control, per determinar quants agregats d'α-sinucleïna contenien. Per detectar i quantificar les partícules individuals d'agregats d'aquesta proteïna van fer servir l'anàlisi de distribució d'intensitat de fluorescència basada en la superfície (sFIDA).
El trastorn iRBD és un factor de risc de la malaltia de Parkinson i d'altres sinucleopaties, com ara la demència amb cossos de Lewy (DCL), i és un trastorn pel qual es perd la paràlisi muscular habitual durant la fase més profunda del son —la fase REM— que porta a fer moviments físics bruscos que poden ser perillosos. És freqüent que les persones amb un diagnòstic d'iRBD desenvolupin anys més tard la malaltia de Parkinson. Els resultats van mostrar concentracions elevades d'agregats de la proteïna en els pacients amb iRBD, en comparació amb els afectats de Parkinson i els pacients sans.
"Som els primers a demostrar la presència d'agregats d'α-sinucleïna en mostres de femta. Els nostres resultats mostren un nivell significativament més gran d'agregats d'α-sinucleïna en pacients amb iRBD en comparació amb individus sans o pacients amb Parkinson. Aquestes troballes podrien conduir a una eina diagnòstica no invasiva per a les sinucleinopaties prodròmiques —inclòs el Parkinson—, cosa que alhora podria permetre iniciar teràpies en una fase primerenca abans que apareguin els símptomes", ha destacat Erdem Gültekin Tamgüney, un dels autors de la investigació.
Malgrat tot, encara queden moltes incògnites per resoldre i cal fer més recerca abans que el procés pugui trobar el seu camí a la pràctica clínica. Així, per exemple, caldria investigar per què el nivell és més baix en els pacients de Parkinson.