La intel·ligència artificial avança a gran velocitat en l’àmbit mèdic i obre un debat clau sobre el seu paper en la presa de decisions clíniques, especialment en contextos crítics com els serveis d’urgències. En aquest context, una investigació liderada per l’Escola de Medicina de Harvard que es presenta aquest divendres a la revista Science, i que ha avançat La Vanguardia, conclou que la intel·ligència artificial pot superar els metges en la presa de decisions a urgències, especialment quan la informació clínica és incompleta i cal actuar amb rapidesa. L’estudi ha avaluat el sistema 01 d’OpenAI en situacions pròpies dels serveis d’urgències: el triatge inicial, el raonament diagnòstic, la selecció de proves mèdiques i la decisió sobre el destí del pacient després de l’atenció. 

Els investigadors van comparar el seu rendiment amb el de metges de les universitats de Harvard i Stanford, amb GPT-4o i amb professionals que utilitzaven GPT-4 com a suport. L’avaluació s’ha dut a terme presentant-li casos clínics complexos, com si fos una prova d’examen mèdic. Els resultats del sistema 01 s’han comparat amb els d’aquests metges que han analitzat els mateixos casos, així com amb els del model GPT-4o, una versió més avançada de GPT-4. En tots els escenaris, 01 ha mostrat un rendiment superior, superant tant GPT-4o com els professionals sanitaris, fins i tot aquells que comptaven amb el suport de GPT-4. En tots els casos, 01 va obtenir millors resultats.

La prova més rellevant es va fer amb 76 casos reals de pacients de l’hospital Beth Israel Deaconess de Boston. Els investigadors van introduir la informació clínica sense editar, amb dades confuses, soroll i elements irrellevants, tal com passa en la pràctica real. Fins i tot en aquestes condicions, el sistema va superar els metges. En el triatge inicial, 01 va encertar el diagnòstic en el 67% dels casos, davant del 50-55% dels metges. Posteriorment, amb més proves disponibles, el sistema va elevar l’encert fins al 82%, mentre que els metges es van situar entre el 70% i el 79%.

Malgrat aquests resultats, els mateixos autors i comentaristes subratllen que això no significa que la IA substitueixi els metges, sinó que el que recomanen és integrar la IA com a eina de suport en la presa de decisions clíniques per millorar l’atenció als pacients, però sempre sota la supervisió, responsabilitat i control humà. El model va treballar només amb text, mentre que la pràctica clínica real també depèn de l’observació, l’exploració física i els senyals no verbals. A més, el resultat més plausible és un ús com a suport a la decisió clínica, no pas com un reemplaçament total. Els autors de l'informe creuen que la intel·ligència artificial podria ajudar a fer el primer triatge de pacients, la decisió de quines proves demanar o fins i tot derivar-los un cop surtin de l'hospital. “Aquests models poden ser una de les tecnologies amb més impacte en la medicina en dècades”, va afirmar Adam Rodman, codirector de l’estudi, en roda de premsa. Tot i això, va advertir que encara no estan preparats per a un ús massiu. Els investigadors assenyalen que caldrà fer assaigs clínics prospectius per comprovar els beneficis reals per als pacients i que els sistemes sanitaris hauran d’invertir en infraestructura i integrar la IA de manera segura. A més, apunten un repte clau: tot i el seu potencial, els metges encara no saben com aprofitar plenament aquestes eines.

La Vanguardia posa com a exemple tres casos reals que apareixen en aquest estudi. El primer és el d’un home, infermer de professió, va acudir a urgències de l’hospital Beth Israel Deaconess de Boston amb hipoglucèmia. Mentre els metges van atribuir inicialment el cas a un problema de diabetis, la intel·ligència artificial va identificar que l’origen era un tipus rar de càncer de pàncrees. En el segon cas, un home va ingressar amb un tromboembolisme pulmonar i, tot i millorar inicialment amb anticoagulants, va tornar a empitjorar. Mentre els metges ho van atribuir a un possible fracàs del tractament, la IA va detectar que el pacient tenia lupus i va identificar correctament que la inflamació era causada per aquesta malaltia autoimmune. En el tercer cas, un pacient trasplantat i immunodeprimit va arribar a urgències amb símptomes d’infecció, sobretot respiratoris. Tot i que els metges van sospitar d’una infecció pulmonar i van restar importància a un dolor a l'escrot, la IA va identificar correctament que es tractava d’una infecció necrosant en aquesta zona que requeria cirurgia. 

En declaracions al programa No ho sé de RAC1, el president del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana, ha remarcat que el component humà continuarà sent essencial: “Els coneixements són molt importants, però saber com és el pacient que tens al davant i què li pots demanar és clau si vols tenir èxit terapèutic i aconsellar-lo bé”. Vilaplana també ha reconegut que la IA pot raonar amb més dades, més rapidesa i, sovint, amb més precisió que el cervell humà, però ha subratllat que el seu paper ha de ser el de reforçar i millorar la pràctica mèdica, no substituir-la.