Al voltant del coronavirus també hi ha altres debats paral·lels. Un d'ells, sobre la capacitat dels nens i nenes per agafar el coronavirus i les opcions que tenen de transmetre'l. Així, davant la resposta de si s'han infectat més els adults que conviuen amb nens o no, la resposta és que no durant la primera onada, quan les escoles estaven tancades. Ara bé, aquesta tendència es trenca si es miren dades de la segona onada, quan les escoles sí que estaven obertes. Així ho assenyala l'estudi Association between living with children and outcomes from covid-19: OpenSAFELY cohort study of 12 million adults in England publicat a la revista acadèmica The British Medical Journal.
La investigació no només constata que efectivament hi ha hagut més casos sinó que s'hi exposa que també han requerit més hospitalitzacions, tal com assenyala el doctor Josep Maria Garcia-Alamino.
Tal com expliquen, l'anàlisi té alguns punts forts, com per exemple que és ampli i proporciona dades per poder examinar els resultats més estranys. En segon lloc, ressalten que han estudiat la infecció per SARS-CoV-2, i la gran majoria dels casos es van confirmar mitjançant proves i resultats clínics relacionats amb el coronavirus. Fet que va permetre que poguessin examinar associacions en tot el rang de gravetat de la malaltia. En tercer lloc, es va fer una anàlisi de control de la infecció per cucs intestinals en adults que proporciona una forta evidència que el model seguit és capaç de detectar una infecció transmesa de nens a adults que augmenta amb el nombre de nens a la llar.
L'estudi té també algunes limitacions. A causa de la variació geogràfica en l'elecció del sistema d'història clínica electrònica, és possible que la població no sigui representativa exactament del Regne Unit. Tal com exposen han estratificat per regió a través de l'Aliança per a la Sostenibilitat i la Transformació, però no es va poder explicar la variació local en prevalença del coronavirus. I tampoc han pogut examinar l'associació directa entre nens i adults dins d'una llar amb resultat positiu, ja que una proporció substancial d'infeccions en aquest grup d'edat haurien estat asimptomàtiques o no diagnosticades.
Estudis similars
Un estudi similar va analitzar la possible immunitat creada d'altres infeccions per coronavirus entre les persones que viuen amb nens petits. Aquest estudi va vincular informació sobre més de 300.000 professionals de la salut i altres adults en el seu lloc de residència a Escòcia per determinar si el risc d'infecció per SARS-CoV-2 i els resultats severs de coronavirus es diferencien o no entre els adults que viuen en llars amb nens i sense nens d'entre 0 i 11 anys.
Durant el període de març a octubre 2020, van trobar un risc reduït de donar positiu a la prova del SARS-CoV-2 per als qui vivien amb nens petits, però no hi havia diferència en el risc que el coronavirus precisés un ingrés hospitalari.
Imatge principal: Micrografia electrònica de transmissió de partícules del virus SARS-CoV-2 (variant britànica B.1.1.7), aïllada d’una mostra de pacient i cultivada en cultiu cel·lular / Flickr Niaid