Actuar sobre la proteïna tau (un component de les neurones) pot ajudar a alentir la progressió de l'Alzheimer en les seves fases inicials. Així ho ha descobert un nou estudi científic internacional amb participació catalana a través de l'Ace Alzheimer Center Barcelona, fet que suposa una novetat molt important en la investigació sobre aquesta malaltia neurodegenerativa, ja que obra una possible via cap a nous tractaments. Els nous resultats apunten així a la teràpia experimental 'diranersen' (BIIB080), dissenyada per la biotecnològica Biogen per reduir la producció d'aquesta proteïna vinculada al deteriorament cognitiu. Segons han explicat els investigadors, s'ha observat una reducció "significativa i sostinguda" de la proteïna tau al cervell dels pacients. També un fre en el seu deteriorament cognitiu i funcional. Es tracta d'una novetat molt important en la investigació sobre aquesta malaltia, que tenen diagnosticada més de 40.000 catalans i afecta sobretot les dones. Així, el tractament passaria de centrar-se en l'acumulació de la proteïna beta-amiloide, que és el focus dels fàrmacs que s'utilitzen actualment, a fer-ho en la proteïna tau.
Segons ha explicat Xavier Morató, director adjunt de la Unitat d'Assajos Clínics d'Ace, el centre català que ha incorporat 8 dels 416 pacients que han participat en l'estudi, participant d'aquesta mena d'estudis, es permet als pacients accedir de forma primerenca a teràpies i innovadores i, al mateix temps, contribuir a l'avenç científic. En paraules de la directora mèdica de l'ens, Mercè Boada, els resultats són una "notícia esperançadora" però ha demanat prudència fins que no hi hagi més dades.
Can Ruti estudia una nova tècnica
Al juny, l'hospital Can Ruti de Badalona va anunciar que s'estava estudiant una nova via terapèutica per combatre els símptomes de l'Alzheimer, com ara la pèrdua de memòria o la desorientació. Es tracta de la derivació limfàticovenosa cervical en pacients en fase lleu, avaluant la seva seguretat i el seu potencial per frenar els símptomes i millorar la funció cerebral. Josep Maria Mòdol, gerent de l'hospital, explicava que la recerca podria arribar a "qüestionar els límits de la medicina actual", tot i que, de moment, no tenen resultats. L'estudi busca "frenar la progressió" de la neurodegeneració a partir de la potenciació del sistema limfàtic, un dels mecanismes que té el mateix cervell per "netejar" les proteïnes tòxiques, com la beta-amiloide. La hipòtesi és que la millora del drenatge limfàtic pot contribuir a reduir l'acumulació de beta amiloide i proteïna tau (associades al deteriorament cognitiu), en tant que la connexió entre el sistema limfàtic i els ganglis limfàtics cervicals és una "via directa" per a l'eliminació del líquid cefalorraquidi i els residus del cervell.