Un estudi identifica els mecanismes neuronals responsables dels antulls durant l’embaràs. La recerca, fet en femelles de ratolí, mostra que l’embaràs indueix una reorganització dels circuits relacionats amb la motivació i el desig que impulsen a menjar productes dolços i calòrics. Els antulls persistents de la mare afecten el metabolisme i els circuits neuronals que regulen la ingesta d’aliments de la descendència, la qual cosa pot comportar un augment del pes, ansietat i trastorns alimentaris en els fills. El treball, encapçalat per investigadors de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), s’ha publicat a la revista Nature Metabolism.

Segons els resultats de la investigació, durant l’embaràs, el cervell de les femelles de ratolí experimenta canvis en les connexions funcionals dels circuits de recompensa, així com dels centres gustatius i sensoriomotors. A més, igual que les dones embarassades, les femelles de ratolí són més sensibles als dolços i desenvolupen conductes d’ingesta compulsiva d’aliments calòrics. Els investigadors van observar que els nivells de dopamina, així com l’activitat del seu receptor D2R augmentaven al nucli accumbens, una regió cerebral implicada en el circuit de recompensa. Aquestes cèl·lules neuronals, i la seva alteració, també serien les responsables de l’aparició dels antulls, ja que l’ansietat pel menjar, típica de l’embaràs, va desaparèixer després de bloquejar-ne l’activitat.

Altres estudis catalans fets amb rosegadors

Un experiment del Grup d'Investigació en Llenguatge i Cognició Comparada (LCC) del Centre de Cognició i Cervell de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona ha conclòs que les rates reconeixen cançons fins i tot si els canvien el tempo i la freqüència una octava per sobre o per sota de la seva partitura. L'experiment, que publica la revista Animal Cognition, forma part d'una investigació per saber com els animals perceben els sons i la música i saber si comparteixen amb els humans unes característiques que de moment es fan veure ser úniques en el regne animal: el llenguatge i la música. "El nostre grup es dedica a entendre com han evolucionat aquestes habilitats en els éssers humans i fins a quin punt alguns dels seus components són compartits per altres espècies", ha explicat el director del LCC, Juan Manuel Toro, un dels autors de l'estudi, conjuntament amb Paola Crespo Bojorque i Alexandre Celma Miralles.

Els humans, quan escolten una cançó coneguda, poden identificar-la encara que no sigui una versió exacta de l'original, si sona més alt o més baix, més ràpid o més lent o si els instruments són diferents de la versió que coneix. L'estudi de la LCC pretenia explorar fins a quin punt aquesta habilitat es basa en habilitats que ja són presents en altres animals, és a dir, que no són exclusives dels humans. Per això, van estudiar 40 rates de laboratori (Rattus norvegicus, comunament conegudes com a rates Long-Evans) que van ensinistrar per identificar una melodia, en aquest cas la segona meitat de la cançó Moltes Felicitats. "És una melodia de tretze tons que inclou tot l'arc tonal típic de les escales occidentals", han detallat els investigadors.