Un experiment del Grup d'Investigació en Llenguatge i Cognició Comparada (LCC) del Centre de Cognició i Cervell de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona ha conclòs que les rates reconeixen cançons fins i tot si els canvien el tempo i la freqüència una octava per sobre o per sota de la seva partitura. L'experiment, que publica la revista Animal Cognition, forma part d'una investigació per saber com els animals perceben els sons i la música i saber si comparteixen amb els humans unes característiques que de moment es fan veure ser úniques en el regne animal: el llenguatge i la música. "El nostre grup es dedica a entendre com han evolucionat aquestes habilitats en els éssers humans i fins a quin punt alguns dels seus components són compartits per altres espècies", ha explicat el director del LCC, Juan Manuel Toro, un dels autors de l'estudi, conjuntament amb Paola Crespo Bojorque i Alexandre Celma Miralles.
Els humans, quan escolten una cançó coneguda, poden identificar-la encara que no sigui una versió exacta de l'original, si sona més alt o més baix, més ràpid o més lent o si els instruments són diferents de la versió que coneix. L'estudi de la LCC pretenia explorar fins a quin punt aquesta habilitat es basa en habilitats que ja són presents en altres animals, és a dir, que no són exclusives dels humans. Per això, van estudiar 40 rates de laboratori (Rattus norvegicus, comunament conegudes com a rates Long-Evans) que van ensinistrar per identificar una melodia, en aquest cas la segona meitat de la cançó Moltes Felicitats. "És una melodia de tretze tons que inclou tot l'arc tonal típic de les escales occidentals", han detallat els investigadors.
Rates alimentades amb sacarosa
L'experiment es va iniciar amb una fase de familiarització seguida de tres sessions de prova. Van fer 20 sessions de familiarització, cada sessió d'una durada de 10 minuts per dia, i en cada sessió, a les rates, col·locades individualment en una caixa, els van presentar 40 repeticions de la melodia de familiarització alhora que els donaven una pastilla de sacarosa com a aliment. Després de la fase de familiarització, van fer tres sessions en les quals van utilitzar versions modificades de la cançó per analitzar les respostes davant de canvis físics de la melodia, com la freqüència fonamental (pitch) -van posar la cançó una octava per damunt o sota de l'original-, la velocitat (tempo) i el timbre -la cançó original estava tocada en piano i la variant era en violí.
"Trobem que les rates van reconèixer la cançó fins i tot quan existien canvis en la freqüència i la velocitat, però quan canviàvem el timbre ja no van ser capaços de reconèixer la cançó", ha explicat Toro. "Els resultats -ha afegit- suggereixen que la capacitat per reconèixer patrons per sobre de canvis en pitch i tempo dels humans pot tenir els seus orígens en habilitats ja presents en altres espècies". Hi ha espècies de mamífers i d'aus que poden percebre canvis en la freqüència fonamental (monos rhesus -Macaca mulatta), la velocitat (el lleó marí de Califòrnia -Zalophus californianus- o la cacatua -Cacatua galerita eleonora) i el timbre (ximpanzés - Pa troglodytes). Tanmateix, segons Toro, "els humans processem la música percebent les estructures musicals de forma relativa en lloc d'absoluta; és a dir, independentment dels canvis de superfície al llarg de característiques com el to, el tempo i el timbre. Per tant, és important comprendre fins a quin punt aquesta capacitat es basa en sensibilitats ja presents en altres espècies".