Les aplicacions dels models d’intel·ligència artificial cada cop arriben més lluny i més a prop del dia a dia de les persones. En aquest cas, el servei de Pediatria del Consorci Hospitalari de Vic, en col·laboració amb la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, ha desenvolupat un model d’intel·ligència artificial capaç d’estimar la durada i la taxa de la lactància materna. A través d’un comunicat, el CHV explica que aquestes estimacions són possibles gràcies a dades inicials de la mare i el nadó i, sobretot, de la formació dels professionals sanitaris. El projecte ha sorgit arran de la investigació de Maria Moseguí, estudiant de Medicina a la UVic, per al seu treball final de grau, dirigit per la pediatra i professora de pediatria Maria Viñolas. A partir d’ara, l’Hospital Universitari de Vic vol ampliar la mostra de l’estudi inicial i explorar la validesa del model per poder millorar el suport que es fa des de l’hospital a la lactància materna. 

L’estudi de Moseguí ha analitzat un total de 230 infants, 115 nascuts el 2023 i 115 nascuts l’any 2024, amb l’objectiu d’avaluar l’impacte de la formació dels professionals sanitaris en la lactància materna. Per fer-ho, es van recollir dades de les mares des del part fins als 12 mesos d’edat del nadó. Els resultats d’aquell estudi van mostrar que la millora en la formació dels professionals augmentava “significativament” la taxa de lactància materna fins als 12 mesos d’edat, que va passar de ser d’un 41% en els nadons nascuts el 2023 a un 59% en els del 2024. Els nens nascuts el 2024 tenien un 85% més de possibilitats de mantenir l'alletament matern als sis mesos que els nens nascuts el 2023. Segons es defensa en l'estudi, aquestes dades posen en relleu el paper “clau” de la capacitació dels equips assistencials en la promoció de la lactància. Per anar més enllà, l’equip va desenvolupar un model d’aprenentatge automàtic (XGBoost) capaç de predir la durada de la lactància materna amb una fiabilitat del 82%, que a partir d’ara volen millorar. 

La formació és clau per millorar la taxa de lactància

Així, el sistema pot estimar els mesos de lactància amb un error mitjà d'1,59 mesos, asseguren. I fa servir variables com l'edat gestacional, el pes al naixement, la classe de part, el nombre de fills, l'origen matern, si hi ha hagut frenectomia i la formació dels professionals. El model incorpora una tècnica d’explicabilitat anomenada SHAP, que permet entendre quins factors influeixen en cada predicció. Segons aquesta anàlisi, els elements més determinants són el pes al naixement i l’edat gestacional, seguits de la formació del personal sanitari, l’origen cultural matern i la frenectomia. Aquesta capacitat interpretativa, assenyalen, “facilita la seva aplicació en l’àmbit clínic i aporta valor a la presa de decisions”. El treball es va presentar el maig del 2025 amb una qualificació excel·lent i ha estat recentment seleccionat com a comunicació oral al congrés nacional de lactància materna organitzat per la IHAN, celebrat a Sevilla el 6 de març de 2026. En el projecte també han participat la doctora Meritxell Torrabías, cap del Servei de Pediatria del CHV, i Emma Puigoriol, del Servei d’Epidemiologia.