Una primera passa. El govern espanyol ha aprovat el projecte de llei per limitar la privatització de la sanitat pública, l'anomenada Llei d'Equitat, Universalitat i Cohesió del Sistema Nacional de Salut. Entre altres coses, és una norma que tanca la porta a nous copagaments i fixa la prioritat de la gestió directa de serveis. "L'objectiu fonamental és blindar la sanitat pública", ha destacat aquest dimarts la ministra de Sanitat, Carolina Darias, en la roda de premsa després del Consell de Ministres. Tanmateix, Unidas Podemos descarta donar suport al text si no hi ha més garanties contra la privatització.
Una de les mesures més importants de l'avantprojecte és que prioritza la gestió directa dels serveis sanitaris i sociosanitaris, cosa que Darias defineix com a "blindar" la sanitat pública. Tot, en un context en el qual diverses comunitats tenen externalitzats aquests serveis. Recordem que la gestió directa és aquella realitzada directament per les administracions públiques. Així doncs, s'estableixen excepcions perquè la gestió dels centres sanitaris sigui indirecta (mitjançant models privats) sempre quan es faci des d'una visió "complementària i de suport". "Mai substituiria la pública", ha precisat la ministra.
Gestió directa i copagaments
Només es podrà externalitzar la gestió sanitària quan "no sigui possible la gestió directa" i es motivin una sèrie de requisits per part de les autonomies, com "l'optimització de recursos sanitaris" o la "insuficiència de mitjans propis per prestar serveis". Serà el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut l'òrgan que determini les pautes per aprovar que els serveis públics els ofereixin empreses privades. Darias ha defensat que d'aquesta manera es "respecta exquisidament l'àmbit competencial de les comunitats autònomes" i que el projecte de llei es basa en el model de "cogovernança".
L'avantprojecte també elimina els copagaments sanitaris, especialment en transport sanitari no urgent. A més, eximeix els col·lectius més vulnerables del copagament sanitari per als productes ortoprotètics com ja es va fer amb els copagaments farmacèutics. Això són les persones perceptores de l'ingrés mínim vital, els pensionistes amb les rendes més baixes, els menors amb discapacitat reconeguda i les persones de rendes baixes per fill a càrrec. En total, uns sis milions de persones. Aleshores, el govern espanyol busca recuperar la cartera comuna de serveis única que inclogui totes les prestacions públiques. Ho vol fer evitant les discrepàncies de prestacions entre comunitats autònomes que provoquen desigualtat entre els ciutadans depenent del seu lloc de residència.
Diferències a l'executiu estatal
Amb la seva aprovació, el Consell de Ministres envia el projecte de llei al Congrés dels Diputats per al seu tràmit parlamentari. Un tràmit que no serà fàcil, ja que Unidas Podemos reclamarà modificacions per restringir la privatització i ja ha advertit al PSOE que la llei no tirarà endavant si no hi ha canvis en aquest sentit. Això és el que ha dit el portaveu parlamentari Pablo Echenique, que ha evidenciat una vegada més les diferències entre els integrants de l'executiu estatal.
La formació d'esquerres critica la llei perquè els socialistes "sempre s'han quedat a mitjan camí en defensa de la sanitat pública", però Darias ha deixat clar que és una norma que ha comptat amb aportacions de gairebé tots els ministeris. "Vull dir, ben alt i ben clar, que neix del compliment del programa de govern de progrés per garantir l'equitat, la cohesió i la universalitat del nostre sistema nacional de salut, però especialment per ampliar drets i tornar-los a la ciutadania", ha afirmat. De fet, ha afegit que la norma "amplia drets" que l'executiu del PP "havia eliminat" i "va més enllà".