És obvi que, quan s'inicia un programa per perdre pes, el fet de complementar hàbits alimentaris saludables amb una activitat física recurrent és garantia d'obtenir un millor resultat. Però a més, un nou estudi ha determinat que el propi fet d'estar en forma abans de començar a treure's els quilos de sobra és una qüestió molt més important del que pensava.

De fet, els investigadors que formen part de l'equip de la Universitat de Colorado que ha desenvolupat aquest estudi han pogut demostrar, precisament, que les persones que estan fora de forma quan comencen un programa de pèrdua de pes perden menys a llarg termini que les que estan més en forma.

Amanida

"Aquesta investigació podria ajudar-nos a millorar el disseny dels nostres programes de pèrdua de pes, perquè seria interessant que els adults amb molt mal estat físic poguessin beneficiar-se d'un suport d'exercici addicional durant el programa per assolir nivells més alts d'activitat física i millorar a llarg termini pèrdua de pes", asseguren els responsables de l'estudi.

L'estudi

 

Els experts van examinar la relació entre el nivell de condició física d'una persona al començament de l'estudi i la pèrdua de pes al final d'un programa conductual de pèrdua de pes de 18 mesos. El programa va combinar una dieta restringida en calories, suport conductual grupal i sis mesos d'exercici supervisat. Van participar 60 adults amb obesitat o sobrepès que van realitzar exercici d'intensitat moderada sota supervisió durant els primers sis mesos de l'estudi.

Cada setmana anaven progressant aproximadament 300 minuts i quan van finalitzar se'ls va aconsellar que continuessin fent exercici pel seu compte. Els participants van utilitzar un dispositiu que va mesurar els seus nivells d'activitat durant una setmana al començament de l'estudi, i després durant una setmana durant els mesos 6, 12 i 18. La seva aptitud cardiovascular es va mesurar mitjançant una prova d'exercici gradual en una cinta de córrer i es van dividir en dos grups: "molt mal estat físic" i "millor estat físic".

Vint dels adults –el 33%– que van completar l'estudi de 18 mesos presentaven molt mal estat físic al començament del mateix, mentre que 40 –el 67%– tenien un millor estat de forma.

No hi va haver diferències significatives entre els dos grups en el canvi de pes als 6 i als 12 mesos. Tanmateix, als 18 mesos, aquells que estaven més en forma van perdre gairebé el doble de pes que aquells que tenien una condició física molt deficient al començament de l'estudi. Ambdós grups van augmentar la quantitat d'exercici que solien fer, però el grup que presentava el pitjor estat físic va obtenir un pitjor rendiment a llarg termini.

Bicicleta

Per tant, el fet de realitzar una activitat física pot ser molt més important del que pensem, malgrat que altres estudis han conclòs que la restricció calòrica és l'arma més eficaç a l'hora de perdre pes. Fins i tot abans de començar una dieta, el millor que es pot fer és realitzar l'activitat física mínima que recomanen les autoritats sanitàries per assegurar-se una millor evolució de tots els paràmetres de salut a llarg termini.