El glioblastoma és el tumor cerebral primari més maligne, agressiu i freqüent en adults dels que s'han descobert fins ara. Es forma a partir de les cèl·lules anomenades astròcits i pot ser molt difícil de tractar, per la qual cosa la seva detecció primerenca és de vital importància. Una nova investigació en què participa la Clínica Universitat de Navarra i el Cim de la Universitat de Navarra –que s'engloba en el projecte PerMed del qual formen part sis centres mèdics procedents d'Itàlia, Israel, Hongria i Espanya– ha iniciat un estudi de biomarcadors sanguinis d'aquest tumor per trobar un nou mètode diagnòstic.
La investigació, titulada 'Plasma extracellular vesicles: the key for precision medicine in glioblastoma', es proposa identificar un biomarcador sanguini que permeti, de forma no invasiva, diagnosticar la malaltia, controlar la seva evolució i resposta als diferents tractaments, i caracteritzar molecularment el tipus de tumor en cada pacient per poder aplicar teràpies dirigides o més específiques de forma individualitzada i en cada etapa de la malaltia.
Imatge d'un glioblastoma
Fins ara, el tractament d'aquesta malaltia és estàndard per a tots els pacients, i consisteix en una extirpació quirúrgica tan àmplia com sigui possible –sempre que sigui factible–, seguida de la combinació de radioteràpia i quimioteràpia. Malgrat l'abordatge terapèutic multidisciplinari, el pronòstic dels pacients amb glioblastoma continua sent en general molt ombrívol, asseguren els experts. D'allà la importància de buscar noves estratègies diagnòstiques i terapèutiques que permetin millorar el pronòstic dels pacients afligits d'aquesta malaltia, des de la perspectiva d'una medicina personalitzada.
La investigació parteix del coneixement científic de què les cèl·lules tumorals alliberen al medi extracel·lular microvesícules que contenen àcids nucleics (ADN, ARN, miARN), proteïnes i lípids sintetitzats a les mateixes cèl·lules tumorals. Es tracta de vesícules biològicament molt actives, que existeixen en la comunicació intercel·lular i que són capaces de modular fenòmens fisiopatològics del càncer com la proliferació i invasivitat tumoral, l'angiogènesi, les metàstasis i l'evasió del control immune.
Per aquesta raó, els investigadors analitzaran el contingut de les microvesícules alliberades al corrent sanguini per les cèl·lules tumorals en diferents etapes de la malaltia. "D'aquesta manera, pretenem, d'una banda, identificar un marcador sanguini que complementi o millori les eines diagnòstiques actuals, i, per una altra, analitzar les alteracions moleculars que es puguin esdevenir al llarg de l'evolució de la malaltia per adaptar a les mateixes la millor estratègia terapèutica en cada moment", indiquen.
La nova investigació busca vies per superar les cirurgies invasives de tumors cerebrals
En cas de ser així, n'hi hauria prou amb obtenir una mostra de sang per conèixer si el pacient té o no marcadors específics que reflecteixin la presència o no de la malaltia tumoral, i determinar a més dianes terapèutiques del tumor de cada pacient sobre les quals poder actuar amb un tractament dirigit.