El lupus és una malaltia autoimmune crònica que afecta milions de persones a tot el món. En el dia d'avui, el lupus no té cura i el tractament és pal·liatiu, és a dir, l'únic que fa és minimitzar els símptomes. Quan la malaltia apareix, pot fer malbé qualsevol òrgan o teixit, des de la pell o les articulacions fins al cor o els ronyons i actua de manera diferent en funció de cada persona.
És una malaltia latent, és a dir, té períodes en què està activa i d'altres, inactiva, la qual cosa fa molt difícil la seva detecció. De mitjana, un pacient tarda al voltant de sis anys a ser diagnosticat amb lupus des del moment en què nota els seus símptomes per primera vegada.
En el dia d'avui, per tractar-la, se solen aplicar antiinflamatoris no asteroïdeus, corticoides, immunosupressors i tractaments biològics, a més de l'autoprotecció, ja que l'exposició a la llum ultraviolada pot provocar brots de lupus.
Recentment, la revista Science va publicar un estudi que dona esperança per a totes aquelles persones que pateixen la malaltia. De moment, s'ha dut a terme amb ratolins, però amb un èxit notable. Els investigadors han aconseguit demostrar que la proteïna mitocondrial VDAC1 és crítica per a l'alliberament de l'ADN mitocondrial (ADNmt) associat amb la patologia de la malaltia i a inhibició de VDAC1 per una molècula petita recentment desenvolupada. Això va resultar una millora substancial en els aspectes patològics.
En l'estudi han aconseguit identificar com l'ADN mitocondrial abandona les cèl·lules per desencadenar malalties autoimmunes, així com el procés per bloquejar aquesta via d'escapada. Es tracta d'un descobriment únic que involucra el canal aniònic dependent de la proteïna mitocondrial (VDAC1), que quan es sobreexpressa –com passa en altres malalties com l'Alzheimer o el Parkinson– permet l'alliberament de factors que afavoreixen la mort cel·lular.
Tot i això, els experts demanen estar atents als primers símptomes que poden alertar de la presència de la malaltia. Un dels primers és l'anomenada erupció malar. Generalment es produeix al nas i s'estén cap a les galtes, com formant una papallona. Això, juntament amb el cansament extrem –que pateixen entre un 70 i 90% dels pacients– la inflamació de les articulacions i la febre, són els primers signes que poden portar-nos a pensar que una persona pateix la malaltia.
També poden aparèixer erupcions escatoses al cap i el coll, fotosensibilitat, úlceres bucals i pèrdua de cabell i fatiga. Amb menor freqüència, inflor de la cara, mans o cames i la presència de líquid al voltant del cor o els pulmons, el que causa problemes respiratoris o dolor al pit. Quan es produeixen aquests símptomes, es pot realitzar una prova d'anticossos antinuclears (ANA), que si dona positiu pot contribuir al diagnòstic. Però no és específica per a aquesta patologia, per la qual cosa pot tractar-se d'un fals positiu.