En els últims anys, la dieta paleolítica s'ha convertit en una de les més famoses del món. Es basa en un alt consum de proteïnes i en una baixa ingesta d'hidrats de carboni, especialment els d'absorció ràpida i els processats, emulant l'alimentació que seguien els homes a la prehistòria.

Carn, peix, verdures, fruites, fruits secs i arrels són la base del menú paleolític, que exclou aliments com els cereals o els llegums. El responsable de difondre-la va ser el gastroenteròleg Walter L. Voegtlin als anys setanta, que va popularitzar la idea que alimentar-se com en l'època paleolítica, quan es caçava, i abans de l'arribada del neolític, quan es va desenvolupar l'agricultura, tenia grans beneficis per a la salut.

Encara que és cert que alguns estudis han subratllat possibles accions positives en certs aspectes, com el control de la glucosa o la millora dels símptomes en certes patologies intestinals, com un de publicat el 2016 en el qual es deia que podria prevenir atacs cardíacs i malalties cardiovasculars, el cert és que des de la seva publicació hi ha hagut una gran controvèrsia al respecte.

L'estudi

Ara, la investigació realitzada per un equip d'Austràlia conclou que la paleodieta pot posar en risc la salut del cor. Les troballes apareixen en l'European Journal of Nutrition. Els experts van escollir dos grups, un de 44 participants que van seguir la dieta paleo i un altre de 47 participants que van seguir dietes basades en recomanacions públiques de salut. Es va realitzar un seguiment durant més d'un any, fent analítiques cada poc temps i avaluant les seves indicadores de salut. A més, als que van seguir la dieta paleolítica se'ls va dividir en dos grups més específics: un que va seguir l'alimentació de forma més estricta, amb 22 participants, i un altre a què se li va afegir una porció per dia de cereals i productes lactis, també amb 22 participants.

Les conclusions

L'estudi conclou que entre els que van seguir la dieta paleo, els individus presentaven nivells elevats en sang d'un compost que els especialistes associen amb la malaltia cardíaca: el N-òxid de trimetilamina. El N-òxid de trimetilamina es forma primer a l'intestí, i els seus nivells depenen de la dieta d'una persona i dels bacteris que en poblen l'intestí, entre altres factors.

També es va descobrir que les poblacions de bacteris intestinals beneficiosos per a la salut eren més baixes en els grups que van seguir la dieta paleolítica. La causa dels nivells tan elevats d'N-òxid de trimetilamina és el no-consum de cereals integrals, que són una font de fibra i ajuden a reduir el risc de problemes cardiovasculars. Segons els experts, aquests aliments aporten midó resistent i fibres fermentables que són molt importants per al microbioma intestinal.

En definitiva, que la invenció de l'agricultura i la incorporació de la dieta dels humans de cereals i llegums en el neolític, no només va permetre un millor desenvolupament cerebral, sinó que va millorar la salut de les persones.