Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sobre l'impacte de la desinformació generada durant la pandèmia del coronavirus i les mentides mèdiques ha constatat la presència d'una gran magnitud de notícies falses en aquest període, situació agreujada per l'alt poder de difusió que suposa Internet.

La investigadora dels Estudis de Dret i Ciència Política Ana Sofía Cardenal i el doctorand Sergi Xaudiera han explicat a Europa Press que han analitzat el recorregut digital d'aquesta informació no verificada a través de Twitter en l'estudi publicat per la revista 'The Harvard Kennedy School (HKS) Misinformation Review', de la Universitat de Harvard.

Xaudiera ha concretat que en aquesta pandèmia la desinformació ha arribat a grans masses, en ser "la primera vegada que les fonts creïbles compartien missatges que no estaven avalats per la comunitat científica".

El cas de l'Ibuprofèn

És el cas del ministre francès de Solidaritat i Salut, Olivier Véran, a través d'un tweet va aconsellar als pacients amb Covid-19 no prendre ibuprofèn, i fins i tot va advertir que prendre'l augmentava la mortalitat entre els malalts, malgrat no existir evidència científica (els antiinflamatoris no esteroides com l'ibuprofèn estan avalats per autoritats mèdiques nacionals i internacionals i per l'Organització Mundial de la Salut-OMS).

Aquesta informació va tenir "moltíssima repercussió", amb un total de 41.000 retweets en aquesta xarxa social, i va donar lloc a una notícia falsa que es va estendre per diversos països: Alemanya, França, Espanya, Països Baixos i Itàlia.

L'Agència Espanyola del Medicament (AEMPS) no va tardar ni 24 hores, juntament amb Autoritats reguladores europees, a desmentir aquesta informació, avalant l'ús de l'ibuprofèn com a potent antipirètic, antiinflamatori i analgèsic, i afirmant que no hi havia cap informació avalada científicament que ibuprofèn i ketoprofèn agreugessin les infeccions per Covid-19.

És més, l'AEMPS, donant-se suport en el descrit en les guies terapèutiques, recomana, a part del paracetamol per al tractament de la febre, l'ibuprofèn com a tractament dels símptomes menors de la malaltia provocada pel SARS-CoV-2.

Per això, Sofía Cardenal ha advertit que les fonts creïbles "poden tenir un impacte enorme en la difusió de la informació falsa".

La investigadora ha afegit que les xarxes socials juguen "un paper molt important com a grans amplificadors de les històries marginals", i ha lamentat que, segons el seu parer, circulen més ràpidament les notícies falses que les veritables.

Contrastar: més fonts

Sobre les possibles eines per fer front a la desinformació, Xaudiera ha defensat contrastar la informació entre diferents fonts i també entre diferents àmbits geogràfics.

Ha recomanat seguir fonts oficials en primera instància, però no donar validesa directa a aquestes fonts, sinó contrastar-les amb altres d'àmbit geogràfic diferent --a més de resoldre dubtes mèdics amb professionals de la salut, com metges i farmacèutics, i atendre les opinions de les Societats Científiques i de les agències regulatòries, també en aquesta segona onada-.

En el cas de l'ibuprofèn, el missatge es va originar a Alemanya, però procedia d'una font no creïble, per la qual cosa no va tenir recorregut mediàtic, mentre que a França aquest missatge va ser promogut per una font creïble, de manera que "l'impacte de la desinformació va ser el més gran dels països estudiats".

En aquest sentit, Sofía Cardenal ha defensat que la pròpia font "hauria de sortir a corregir la informació que ha difós si actua de bona fe".

Desmentit per reguladors i un estudi danès

L'OMS i altres reguladors sanitaris o agències sanitàries (com l'EMA, el NHS del Regne Unit, l'AEMPS a Espanya i la HPRA a Irlanda) van dir ràpidament que no hi havia evidència que recolzés un agreujament dels pacients amb Covid per l'ibuprofèn o altres medicaments antiinflamatoris no esteroides (AINE).

A més, la revista 'PLOS Medicine' ha publicat recentment un rellevant estudi de la Universitat del Sud de Dinamarca, de l'Hospital Universitari d'Aarhus i de l'Agència Danesa de Medicaments amb dades de 9.326 pacients en què es confirma científicament que l'administració d'aquests medicaments tipus Ibuprofeno no s'associa amb efectes adversos en persones amb Covid-19.

Allò fals es propaga més que la veritat

Un estudi de 2018 publicat per la revista 'Science' demostrava que les notícies falses es propaguen més ràpid, de forma més profunda i més àmpliament que la veritat, en totes les categories d'informació.

Així, Cardenal ha recordat que, en el marc de la pandèmia, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) "va parlar d'infodemia abans que de pandèmia" perquè hi havia molta desinformació, un problema que, segons el parer de la investigadora, creix i prospera quan hi ha falta d'informació.