Els infants de cinc anys que van contreure la covid-19 de manera congènita —és a dir, durant la gestació de les seves mares i abans de l’arribada de les primeres vacunes— presenten un increment del 10% en els casos de retard en el desenvolupament cognitiu, especialment en àmbits com l’aprenentatge i la memòria. Aquesta és la conclusió principal d’un estudi innovador sobre els efectes de la infecció per SARS-CoV-2 durant l’embaràs, liderat per l’Institut de Neurociències del CSIC, amb seu a Sant Joan d’Alacant i vinculat a la Universitat Miguel Hernández d’Elx. La recerca, impulsada pel grup de Neurobiologia de Malalties Mentals, es va publicar a la revista Cellular and Molecular Life Sciences el 2023 i, des d’aleshores, ha estat avalada per nous treballs de científics d’arreu del món, coincidint amb el fet que aquests nens i nenes tenen ja uns cinc anys.
Segons el neurocientífic Salvador Martínez, responsable de l’estudi, la setmana 20 de l’embaràs és un moment clau per a la formació del còrtex cerebral i, per tant, per al futur aprenentatge. En aquesta etapa, la proteïna ACE2 regula la migració neuronal i l’entrada d’oxigen al cervell, però també actua com a receptor del coronavirus, fet que permet l’accés del virus a neurones encara immadures, sense la protecció de la barrera hematoencefàlica.
Una anàlisi feta amb cervells de fetus donats després d’avortaments espontanis
L’anàlisi de cervells de fetus de 20 setmanes donats després d’avortaments espontanis el 2020 va mostrar que el virus afectava de manera molt concreta unes cèl·lules de l’hipocamp, la regió encarregada de la memòria. En els casos de mares hospitalitzades amb una càrrega viral elevada, la probabilitat d’alteració del desenvolupament cerebral era més gran, cosa que pot traduir-se en trastorns de l’espectre autista, dèficit d’atenció, hiperactivitat o altres dificultats d’aprenentatge, dins el que s’anomena discapacitat intel·lectual no sindròmica.
Estudis epidemiològics recents confirmen aquest augment del 10% en el retard cognitiu respecte als nadons nascuts en contextos similars abans i després de la pandèmia. Ara bé, el risc disminuïa en els casos de mares vacunades, ja que la càrrega viral era menor.
Aquest conjunt d’investigacions ajuda a entendre els efectes d’un virus que, tot i no ser tan agressiu com altres epidèmies històriques, va impactar en tota la societat i, en alguns casos, va arribar al cervell fetal alterant el seu desenvolupament. Segons Martínez, aquests efectes comencen a ser visibles ara que els infants superen els cinc anys i entren en una etapa en què la zona cerebral afectada és clau per aprendre.