Avui, dia 10 de novembre, se celebra el Dia Mundial dels tumors neuroendocrins, un tipus de càncer poc freqüent amb una incidència d'uns set casos nous per cada 100.000 habitants, amb el que cada any es diagnostiquen 4.000 nous casos aproximadament. Es calcula que en l'Estat Espanyol, hi pot haver al voltant d'uns 17.000 pacients afectats.
El principal problema que presenten és el seu difícil diagnòstic precoç, entre altres coses perquè en tenir una baixa incidència no està tan estudiat i de vegades no es diferencien els símptomes. Com afirmen des de l'Associació de Pacients amb Tumors Neuroendocrins (NET Espanya) i el Grup Espanyol de Tumors Neuroendocrins i Endocrins (GETNE), és un càncer rar però no invisible.
El pàncrees és un dels òrgans més freqüentment afectats pels tumors neuroendocrins
Aquest tipus de tumors, que creixen lentament, s'originen a partir de cèl·lules neuroendocrines, que són les pròpies del sistema neuroendocrí i produeixen hormones en resposta a un senyal del sistema nerviós. Tal com expliquen des de NET, les hormones s'emmagatzemen dins de les cèl·lules i són alliberades a la sang, influint en la funció d'altres cèl·lules.
Els tumors poden aparèixer a pràcticament qualsevol òrgan del cos, perquè les cèl·lules neuroendocrines es distribueixen per tot l'organisme en l'etapa embrionària (durant les primeres setmanes de l'embaràs). Tanmateix, solen presentar-se de forma més freqüent al tub digestiu i al pàncrees. També poden originar-se a les glàndules tiroides, paratiroide, suprarenal, hipòfisi i cresta neural, o bé en altres òrgans com els pulmons, el ronyó, la bufeta, la pròstata, les vies biliars o a la pell.
L'edat més habitual en la qual es presenten són els 50 anys aproximadament, amb una incidència similar en homes i dones, encara que en els últims anys s'està observant un augment de la freqüència en homes. En persones joves, els més freqüents són els localitzats a l'apèndix, i solen ser de petita mida i poc agressius. De fet, la supervivència d'aquesta malaltia és llarga.
Els factors que influeixen en la seva aparició són variats. La majoria no presenten un component genètic, encara que sí que poden derivar-se de tenir una sèrie de malalties genètiques com la neoplàsia endocrina múltiple o la neurofibromatosi. Altres causes poden ser patir una diabetis mellitus de llarga evolució o malalties de l'estómac que afecten la producció d'àcid clorhídric (un compost químic que forma parteix dels àcids que faciliten la digestió), així com el tabac.
No existeix un únic factor per a l'aparició dels tumors neuroendocrins
En ser tumors que progressen molt lentament, pot passar temps fins que apareguin els primers símptomes que solen ser l'enrogiment de la pell de la cara, diarrea, sudoració, dolor abdominal i, menys freqüentment, estrenyiment de la llum dels bronquis (broncospasmo). El seu caràcter inespecífic provoca que aquest tipus de tumor es pugui confondre amb altres malalties que presenten símptomes semblants.