A la segona onada tornen a sortir conceptes que semblaven oblidats de la primera. Un dels termes que avui ha utilitzat el Dr. Valentí Fuster en una entrevista a RAC1 ha estat el referent al conflicte bèl·lic per comparar la situació de la pandèmia: "Això és una tercera guerra mundial biològica però la gent jove no ha viscut cap guerra, hem tingut sort fins ara".
El director mèdic de l'Hospital Mount Sinai de Nova York fa un clam a "l'esperança", però de moment hem de confiar que algun dia arribaran temps millors. En concret l'estiu del 2022, la data que s'ha marcat on podrem començar a veure signes de més normalitat o posteriors a la vida que estem palpant des de fa mesos en primera persona.
Més enllà del moment tràgic, Fuster fa una crida a canviar la manera d'entendre la salut: "El problema és que es parla de l'atenció a la salut individual, no global". A tall d'exemple, posa l'accent a tenir en compte els problemes mediambientals més enllà del que podem patir cadascú de nosaltres.
I en clau de futur ha dit que cal mirar el passat més recent, d'on venim, per analitzar què ha fallat. Fuster ha estat taxatiu i considera que "s'han perdut tres anys" ja que hi havia temps suficient i marge informatiu per començar a treballar en l'elaboració d'una vacuna.
Ara, el que s'ha posat en relleu és el desastre: "No estàvem preparats per a una infecció que fes vulnerable la població". Per això, durant la conversa ha tornat a combinar un missatge reiterat: "La principal teràpia és l'esperança".
Per fer efectiu un canvi que allunyi el rebrot i les onades massives a escala mundial, ha detallat els tres factors prioritaris a tenir en compte: "El més important és que no ens transmetem la malaltia els uns als altres; en segon lloc, que hi hagi testatge, saber si tenim o no el virus de forma ràpida, i tercer, la resiliència".
El treball amb anticoagulants
Des del centre que coordina als Estats Units, també ha marcat la línia mèdica actual. El punt clau el situa en la coagulació de la sang: "El que realment mata el malalt és la defensa immunològica, els òrgans poden acabar invadits per cèl·lules de productes de defensa que porten a un mal.
D'altra banda, "els coàguls de sang són la segona raó per la qual els malalts moren". Per això estan treballant amb diferents anticoagulants per veure quin és el més efectiu. Fuster parla de "mesos per veure si seran efectius".
Una de les seqüeles de la Covid són afectacions al cor i, en aquest sentit, crida a la calma: "El cor dels malalts que ingressen està afectat en un 30% [de casos], però molt pocs tenen seqüeles importants".