Els robots es guanyen un lloc a les nostres vides. Per cuinar, per netejar i en general per alliberar-nos d'algunes càrregues. Però, és fiable ser operat per un robot? Pot tenir conseqüències? Són prou intel·ligents? El 62% dels espanyols estaria ja disposat a ser operat per un robot. Això sí, amb condicions. Com a mínim, el robot hauria d'estar sota supervisió "constant" d'un metge, ja que "poden ser més precisos i fiables que les persones". Així ho ha determinat l'estudi Health Report 2019, fet per la companyia farmacèutica STADA amb 18.000 enquestats en nou països europeus diferents. 

L'informe, que ha estat presentat a Berlín i ha obtingut mostres de Bèlgica, França, Espanya, Itàlia, Sèrbia, Alemanya, Polònia, Rússia i Regne Unit, demostra que més de la meitat dels europeus (56%) ja està obert al plantejament d'una cirurgia feta per un robot amb l'assistència d'un professional sanitari. Però qui són els més desconfiats? Els tres darrers llocs de la taula els ocupen els britànics (50%), alemanys (49%) i els serbis (45%), que creuen que els robots "no poden substituir als metges" o simplement que no posarien la seva vida "en mans d'una màquina".

Segons aquestes troballes, a Espanya, al 63% dels homes no els importaria ser atesos pel "doctor Robot", en comporaració amb el 49% de les dones. Les persones més grans de 50 anys (61%) estan més obertes a una cirurgia robòtica que els menors de 35 anys (50%). D'aquesta manear, evidencien que la predisposició a sotmetre's a una operació realitzada per una màquina augmenta amb l'edat. En comparació amb Itàlia, on la majoria se sotmetria a un bisturí mecànic, la població sèrbia és molt més cautelosa amb aquests avenços (45%).

Espanya també es troba en primera posició a l'hora de sotmetre's a una prova genètica (90%) tot i que només el 23% coneix exactament què es pot diagnosticar a través d'aquest test --en la mateixa línia de la mitjana europea (24%). Les llacunes de coneixement més importants respecte a les proves genètiques rau a Itàlia, on només el 17% van respondre correctament. 

A banda, aquest estudi també ha deixat alguna altra dada curiosa. Quatre de cada deu europeus es mostren receptius a l'hora de fer servir aplicacions i dispositius de salut, com per exemple pulsòmetres. Aquests assistents tecnològics tenen un ampli nombre d'adeptes a Espanya (54%), Itàlia (50%) i Rússia (45%). Els francesos, els alemanys, els belgues i els serbis només els fan servir de tant en tant, però menys del 40%. En la seva opinió, suposen una pèrdua de temps i diners. Així mateix, als francesos (29%) i els alemanys (26%) els preocupa el possible ús indegut de les seves dades. En comparació, el valor mitjà de tots els europeus se situa en el 20%.