Un equip científic del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona han descobert el secret que manté els òvuls sans durant dècades. En resum, la qüestió és que els òvuls immadurs eviten una reacció metabòlica fonamental per generar energia. Així consta en un estudi publicat aquest dimecres a la revista Nature, que precisa que d'aquesta manera les cèl·lules eludeixen la creació d'espècies reactives d'oxigen. Això són molècules nocives que poden acumular-se, danyar l'ADN i causar la mort cel·lular. Tot plegat vol dir que els ovòcits humans es mantenen en estat latent als ovaris fins a cinquanta anys sense perdre la seva capacitat reproductiva, cosa que pot conduir a noves estratègies que ajudin a preservar les reserves ovàriques de les pacients que se sotmeten a un tractament contra el càncer.

La investigadora postdoctoral al CRG i primera autora de l'estudi, la doctora Aida Rodríguez, ha recordat com "els humans neixen amb tot el subministrament d'òvuls que tenen en vida". "Com els humans també són els mamífers terrestres més longeus, els òvuls han de mantenir-se en condicions impecables i evitar dècades de desgast. Mostrem que aquest problema es resol ometent una reacció metabòlica fonamental que també és la principal font de danys per a la cèl·lula. Com a estratègia de manteniment a llarg termini, és com posar el motor en punt mort. Això representa un nou paradigma mai vist abans en cèl·lules animals", afirma.

El complex I, el secret dels òvuls

És a dir, els òvuls humans es formen per primer cop als ovaris durant el desenvolupament fetal. Durant les primeres etapes de maduració, els òvuls immadurs o ovòcits romanen en un estat d'arrest cel·lular i perduren inactius fins a mig segle als ovaris. Com qualsevol altra cèl·lula eucariota, aquests ovòcits tenen mitocondris (bateries o motor de les cèl·lules). Llavors, els òvuls fan servir els mitocondris per generar energia per a les seves necessitats durant l'esmentat període de latència. La qüestió aquí és que les autores de l'estudi van trobar que aquests mitocondris d'ovòcits humans fan servir vies metabòliques alternatives, mai vistes abans en altres tipus de cèl·lules animals. Per fer tal cosa s'ha utilitzat una combinació d'imatges en viu, així com tècniques proteòmiques i bioquímiques.

Sovint, el complex enzimàtic conegut com a complex I és el punt d'entrada que inicia les reaccions necessàries per generar l'energia. De fet, és un enzim fonamental i treballa en les cèl·lules que constitueixen els organismes vius. Però l'equip científic del CRG ha descobert que el complex I és pràcticament absent als ovòcits, cosa que fins ara només se sabia que passava en una planta paràsita. L'estudi explica per què algunes dones amb afeccions mitocondrials al complex I (com la neuropatia òptica hereditària de Leber) no experimenten una fertilitat reduïda en comparació amb afeccions que afecten altres complexos respiratoris mitocondrials.

Tractament contra el càncer i altres reptes

Tal com havíem dit, les troballes poden conduir a noves estratègies que ajudin a preservar les reserves ovàriques de les pacients que se sotmeten a un tractament contra el càncer. L'autora principal de l'estudi i cap del grup al programa de Biologia Cel·lular i del Desenvolupament al CRG, la doctora Elvan Böke, precisa que "els inhibidors del complex I s'han proposat prèviament com a tractament contra el càncer". "Si aquests inhibidors es mostren prometedors en estudis futurs, podrien dirigir-se potencialment a les cèl·lules canceroses sense afectar els ovòcits", afegeix.

L'estudi també planteja altres reptes. És a dir, els ovòcits són molt diferents d'altres tipus de cèl·lules perquè han d'equilibrar la longevitat amb la funció. Llavors, les investigadores planegen descobrir ara la font d'energia que utilitzen els ovòcits durant la seva llarga etapa de latència en absència del complex I. Un dels objectius de tot això és comprendre l'efecte de la nutrició en la fertilitat femenina. "Un de cada quatre casos d’infertilitat femenina no té explicació, fet que apunta a una gran bretxa de coneixement en la nostra comprensió de la reproducció femenina. La nostra ambició és descobrir estratègies (com la manca del complex I) que empren els ovòcits per a mantenir-se saludables durant molts anys per descobrir per què aquestes estratègies finalment fallen amb l’edat avançada", conclou la doctora Böke.