Beyoncé, Miranda Kerr, Hugh Jackman, Nicole Kidman, Rob Lowe, Jennifer López... són alguns dels seus seguidors i, per tant, responsables que el dejuni s'hagi estès per tot el món. Però el cert és que més enllà de la moda, aquesta proposta té una àmplia base científica i són cada vegada més els experts que aconsellen la seva pràctica per millorar la salut en general.

La investigació més extensa realitzada fins ara va ser publicada recentment a la revista Science i es va dur a terme per un grup d'experts de l'Institut Nacional de l'Envelliment de Baltimore, als Estats Units. Les conclusions de l'estudi són molt positives: "les intervencions dietètiques que van acompanyades de llargs períodes de dejuni han sorgit com a estratègies prometedores per abordar una gran varietat de paràmetres clínics que constitueixen la base de la síndrome metabòlica, les malalties cardiovasculars, el càncer i fins i tot les malalties neurodegeneratives. Encara que els mecanismes específics estan lluny de ser entesos completament, aquesta absència periòdica d'ingesta d'energia sembla millorar els múltiples factors de risc i, en alguns casos, revertir la progressió de la malaltia en ratolins i humans".

te herbes - pixabay

Tot i que encara és necessari realitzar més estudis per determinar les diferències en la taxa metabòlica, els temps de dejuni, el paper de la composició de la dieta i la durada de la intervenció en relació amb una malaltia particular, el cert és que altres investigacions que s'estan realitzant en centres i universitats de la resta del món apunten a la mateixa direcció. Això sí, destaquen que encara s'està en fase experimental i que no han d'iniciar-se sense supervisió mèdica.

La prestigiosa revista Cell Reports, acaba de publicar també un altre estudi realitzat en ratolins en el qual aborda les qüestions del dejuni i els ritmes circadiaris (aquells canvis físics i psicològics que ocorren al cos al llarg d'un dia). Els autors, de la Universitat de Califòrnia, tenien interès a comprovar com el dejuni influeix en els ritmes circadiaris al fetge i els músculs esquelètics. Per a això, van dividir els ratolins en dos grups, un en un règim de dejuni intermitent, i un altre que menjava quan volia. Ambdós grups van consumir la mateixa quantitat de greix i calories, tanmateix els ratolins en el grup de dejuni no van desenvolupar obesitat o trastorns metabòlics com els altres ratolins. Però és que a més, les oscil·lacions circadiaries dels animals eren més robustes al grup de dejuni, o el que és el mateix, estaven més clarament definides el que sembla ser la principal raó per la qual el dejuni promou una millora en la salut.

Diferents tipus de dejuni

Existeixen diferents tipus de dejuni. Aquells que promouen una restricció calòrica (de fins al 50% de calories de la nostra dieta) durant un temps prolongat de temps i els que promouen una restricció d'aliments en concret: lactis, greixos, hidrats de carboni... Però sens dubte el que més notorietat ha assolit i més investigacions està reclamant és l'anomenat dejuni intermitent, que consisteix a combinar uns períodes d'abstinència (en els quals es permet prendre líquids com brous, aigües i infusions) que poden durar hores o dies, amb altres d'ingesta d'aliments. Els més seguits són el 16:8, que consisteix a mantenir-se 16 hores en dejú (coincidint principalment a la nit) i menjar en les 8 restants; el de 24 hores, amb el qual es realitza un sol menjar al dia. O el de dies alterns, que consisteix a menjar un dia sí i un altre no. S'ha de realitzar seguint unes pautes mèdiques, perquè pot provocar marejos, mal de cap o restrenyiment.

En qualsevol cas, mai no s'ha de fer sense supervisió mèdica, ja que entre altres coses, està desaconsellat per a nens, persones grans, dones embarassades o persones que pateixen algun tipus de malaltia.