Les xifres parlen per si soles. Segons l'Atles Europeu de Cura Pal·liatius de 2019, l'Estat espanyol compta amb 0,6 recursos específics de cures pal·liatives per 100.000 habitants, molt lluny de les recomanacions de l'Associació Europea de Cures Pal·liatives i lluny dels recursos específics amb què sí que compten altres països europeus com Irlanda, Luxemburg, França o Bèlgica.
Segons Marisa de la Rica Escuín, presidenta de l'Associació d'Infermeria de Cures Pal·liatives (AECPAL), "les nostres dades necessiten millorar". Aquesta institució, juntament amb el Consell General d'Infermeria, s'han unit per reclamar una atenció més gran a aquesta especialitat tan necessària.
"Les patologies cròniques complexes com el càncer o les demències tenen una gran prevalença en la nostra societat a causa de l'envelliment de la població i l'increment de l'esperança de vida. Sens dubte les administracions sanitàries han de ser sensibles a aquesta situació i reorientar el sistema de salut prioritzant l'atenció i cures d'aquests pacients, i molts d'ells –en l'evolució de la seva malaltia– arriben a necessitar cures pal·liatives, on es requereixen equips multiprofessionals ben formats i amb experiència en aquest tipus d'atenció sanitària. Està clar que en l'etapa final de la vida hem de proporcionar una atenció de qualitat, minimitzant el dolor i incrementant el confort tant del pacient com de la família en aquesta situació", exposa Florentino Pérez Raya, president del Consell General d'Infermeria.
Una de les raons estructurals d'aquesta precarietat en l'accés a les cures pal·liatives, encara que no l'única, és la falta de reconeixement d'una especialitat en l'àmbit de coneixement de les cures pal·liatives. Aquesta falta de perfil impedeix de dotar les professionals d'infermeria, en tota la seva potencialitat, dels seus objectius principals: cuidar i satisfer les necessitats del pacient i la seva família en qualsevol lloc en el qual es trobi, ja sigui a casa seva, en un hospital o en un centre residencial.
"Des de la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives (SECPAL) i des de l'Associació Espanyola d'Infermeria en Cures Pal·liatives (AECPAL) defensem la capacitat d'oferir una resposta professionalitzada al sofriment humà relacionat amb el procés de morir que hauria de ser present en tots els nivells de l'assistència sanitària: atenció primària i hospitalària i serveis d'urgències", explica de la Rica.
En funció de les necessitats d'atenció pal·liativa de cada persona, i que poden catalogar-se en no complexes, complexes i altament complexes, la resposta s'ha de proporcionar des dels recursos bàsics d'atenció o mitjançant recursos avançats o específics, segons el model perfilat en el Pla Nacional de Cures Pal·liatives i posteriorment definit en l'Estratègia en Cures Pal·liatives del SNS (encara que des de 2014 no hi ha hagut una revisió, ni actualització d'aquesta Estratègia).
Tanmateix, malgrat el dret dels ciutadans a rebre aquesta atenció i al reconeixement i el consens existents sobre la necessitat d'implantar unitats especialitzades, equips de suport i programes regionals de cures pal·liatives, a Espanya no s'han regulat convenientment les professions que nodreixen els esmentats dispositius. En l'Estat no hi ha formació específica reglada que cobreixi els coneixements i habilitats necessàries per ajudar aquests pacients i les seves famílies a enfrontar-se a les situacions canviants, crítiques i complexes que genera el procés de malaltia avançada o el final de vida.
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), "la voluntat política és un element decisiu per garantir l'adequada atenció de les persones al final de la vida; aquesta responsabilitat no pot recaure únicament en les famílies i en la vocació d'alguns professionals", denuncia la presidenta d'AECPAL.