Cruixits als genolls en ajupir-se, espetecs als dits, un “clic” a l’espatlla en aixecar el braç o aquella sensació de fricció al coll. Els sorolls articulars són molt freqüents i, en la majoria dels casos, benignes. Però què està passant exactament dins del cos quan sentim un cruixit? És cert que fer cruixir els dits provoca artrosi? Quan ens n’hem de preocupar?

El Dr. Xavier Cuscó, especialista en Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica de L’Institut Cugat a l’Hospital Quirónsalud Barcelona, resol els dubtes més habituals sobre aquest fenomen tan comú.

Per què sonen les articulacions?

“Els cruixits poden ser tant intraarticulars com extraarticulars i apareixen perquè hi ha moviment dels elements que configuren l’articulació o que es troben al seu voltant”, explica el doctor.

Dins de l’articulació, el soroll pot deure’s, per exemple, a un ressalt d’un menisc al genoll, a alteracions a l’articulació temporomandibular, als rodetes acetabulars del maluc (labrum) o als rodetes glenoïdals de l’espatlla. També pot estar relacionat amb els tendons del manegot dels rotadors o amb segments mòbils de la columna vertebral, tant cervicals com lumbars.

En altres ocasions, l’origen és al cartílag. “Pot haver-hi un fregament o ressalt cartilaginós, com passa al genoll entre la ròtula i la tròclea femoral”, detalla. Això pot aparèixer per desgast, laxitud constitucional, displàsia femororotuliana o per un desequilibri o atròfia de la musculatura del quàdriceps.

També existeixen cruixits extraarticulars, com els ressalts tendinosos als turmells o als canells, o el fregament muscular entre l’escàpula i la graella costal.

Quin paper té el líquid sinovial?

El líquid sinovial juga un paper clau. Els cartílags tenen molt poca vascularització i es comporten “com una esponja”. Quan s’exerceix pressió, expulsen líquid; quan cessa, el reabsorbeixen.

“Aquests canvis de pressió són els responsables que es puguin alliberar petites bombolles de gas a l’interior de l’articulació i generar un cruixit”, explica l’especialista. En casos d’inflamació, quan hi ha excés de líquid, el so pot semblar un “xipolleig”.

En processos degeneratius com l’artrosi, també es poden produir fenòmens de buit que afavoreixen l’aparició de gas dins de l’articulació, especialment en discos vertebrals degenerats.

Fer cruixir els dits provoca artrosi?

És un dels mites més estesos. Tanmateix, el Dr. Cuscó és clar: “No he trobat cap persona a qui vincular el fet de fer-se cruixir els dits amb el desenvolupament d’una artrosi a les mans”.

Aquesta pràctica sol fer-se a les articulacions metacarpofalàngiques (els nusos dels dits), que no acostumen a presentar un deteriorament artròsic significatiu si no hi ha hagut un traumatisme previ. Tot i que en articulacions com la trapeciometacarpiana del polze podria haver-hi més risc en casos de laxitud o sobreús, no hi ha evidència sòlida que relacioni directament aquest gest amb l’artrosi.

Tots els sorolls són iguals?

No necessàriament. “Considero que són apreciacions subjectives similars que un pacient entendrà d’una manera i un altre d’una manera diferent”, assenyala. Potser l’espetec o el cruixit es perceben com un episodi ocasional, mentre que la sensació de fricció és més constant i reproduïble.

A més, no totes les articulacions tenen el mateix significat clínic. Pot tractar-se d’articulacions de càrrega, com genolls, malucs o columna lumbar, o d’espatlles, colzes o canells. També és important valorar si el soroll va aparèixer després d’un traumatisme.

Per què algunes persones són més “sorolloses”?

Hi ha persones a qui les articulacions els sonen més que a d’altres. “Aquí poden entrar en joc aspectes hereditaris, la qualitat del col·lagen o el major o menor desenvolupament muscular”, apunta l’especialista.

La hiperlaxitud, determinades característiques constitucionals o un baix to muscular poden afavorir aquests sons. En canvi, “habitualment el pacient entrenat muscularment, sense excessos, acostuma a subjectar millor els músculs i tendons i ‘cruix’ menys”.

L’exercici ajuda o empitjora?

El doctor diferencia clarament entre exercici físic controlat i activitat intensa sense preparació. “Normalment l’exercici físic controlat, regular i sense excessos acostuma a prevenir problemes articulars”, afirma.

En canvi, el treball excessiu orientat només a augmentar potència i aspecte físic pot resultar perjudicial a llarg termini. La clau és equilibrar potència i elasticitat, tant dels músculs agonistes com antagonistes.

Quan hem de consultar?

La sola presència de soroll no sol ser motiu d’alarma. “La sola existència de cruixits no hauria de ser un signe d’alarma”, insisteix el Dr. Cuscó.

El més rellevant és si el soroll s’acompanya de dolor persistent, inflamació, bloqueig o pseudobloqueig, sensació d’inestabilitat, pèrdua de mobilitat o necessitat freqüent de medicació. “El principal motiu que porta un pacient és el dolor, un dolor que li impedeix fer una vida normal. Si només hi ha soroll i no hi ha dolor, sovint no té per què preocupar-se”.

En definitiva, els cruixits articulars formen part, en molts casos, del funcionament normal del cos. Mantenir un pes saludable, fer exercici regular amb especial atenció als estiraments i la coordinació —com el ioga, el pilates o el tai-txi— i evitar el sobreús excessiu són estratègies que no només poden reduir els sorolls, sinó, sobretot, ajudar a mantenir unes articulacions sanes al llarg dels anys.