Crit d'alarma d'una vintena de societats mèdiques per l'etiquetatge de l'alcohol. En un manifest conjunt difós aquest dilluns, fins a 25 societats médico-científiques espanyoles han advertit que "no existeix cap nivell de consum (d'alcohol) beneficiós o segur per a la salut", motiu pel qual han reclamat acabar amb l'ús d'expressions com "consum moderat" o "responsable", així com regular de forma "estricta" la seva publicitat i millorar el seu etiquetatge. "Cap professional sanitari ha de recomanar el consum d'alcohol", afirmen, alhora que proposen al conjunt de la societat promoure la filosofia que "com menor sigui el consum, majors seran els beneficis per a la salut" perquè no existeix un llindar de consum segur d'aquesta substància.
La idea és clara: "Alcohol, com menys, millor". I és que aquesta droga provoca 15.000 morts a l'any, cosa que la converteix en la segona causa prevenible de mortalitat, i s'associa a més de 200 malalties i problemes de salut —per exemple, l'hepatopatia crònica per alcohol i altres malalties cardíaques o vasculars (hipertensió arterial, insuficiència cardíaca, ictus, cirrosi, fibril·lació auricular...), a més de set tipus de càncer—. També provoca addicció, psicopatologies, lesions (personals i a terceres persones) i problemes socials (familiars, laborals, baralles, accidents viaris, trastorns de l'espectre alcohòlic fetal...). A més, en el 28% dels accidents de trànsit mortals, el conductor ha donat positiu en alcohol. "Cap professional sanitari ha de recomanar el consum d'alcohol", conclou el manifest.
Objectiu: 0,0 entre menors d'edat
Les societats mèdiques reconeixen que el consum zero d'alcohol no és un objectiu immediatament assolible per a tota la població, però també insisteixen que "resulta imprescindible en determinats grups i circumstàncies", com ara menors d'edat, joves, durant la gestació, durant la criança i entre les persones que condueixen vehicles. "En aquests casos, l'abstenció total ha de constituir un objectiu innegociable per a la salut pública", afirmen.
Tant el consum habitual de risc com l'intensiu ocasional (binge drinking) s'associen amb problemes de salut, reiteren. Concretament, en menors, altera el desenvolupament cerebral i prediu problemes futurs de comportament i rendiment acadèmic. L'última enquesta Estudes revela que el 53,6% dels menors de 14 a 18 anys han consumit alcohol en l'últim mes i s'han emborratxat el 20,8%, mentre que un 63,5% dels adults han begut en l'últim mes i un 16% se n'han fet un tip.
Etiquetatge i risc de càncer
Així doncs, d'una banda, demanen que s'alineïn els impostos de l'alcohol amb la mitjana europea per reduir el consum, especialment entre menors i població vulnerable. L'impost hauria de tenir dos components: un de lineal per a totes les begudes amb alcohol (preu mínim unitari) i un altre de proporcional al grau alcohòlic. D'una altra, una regulació estricta de la publicitat, la promoció i el patrocini, directe o indirecte, de les begudes alcohòliques en mitjans convencionals i digitals (cosa que inclou els influenciadors, entre d'altres) —especialment en recintes educatius i esportius, o qualsevol espai on hi assisteixin menors—. "Les begudes 0,0 també han d'estar incloses en aquesta regulació per evocar el consum de begudes alcohòliques i servir de porta d'entrada a persones que no han de consumir alcohol", adverteixen.
En la mateixa línia, demanen que es desenvolupi un etiquetatge de begudes alcohòliques amb missatges sobre contingut energètic, el perfil nutricional, els riscos en menors d'edat i persones embarassades, els riscos en la conducció de vehicles i els riscos genèrics per a la salut, inclosos alguns tipus de càncer. "Aquest etiquetatge té evidència científica en la reducció del consum d'alcohol i la protecció de la ciutadania davant la manipulació de col·lectius amb interessos econòmics en la producció, distribució i la seva comercialització. Les persones consumidores tenen dret a aquesta informació per prendre les seves decisions", afirmen.
Altres propostes contra l'alcohol
També reclamen més vigilància del consum al carrer i apel·len els ajuntaments perquè compleixin les normatives al respecte: "Les multes per aquest comportament podrien substituir-se també per l'accés a programes educatius sobre l'alcohol. Reforçar la vigilància d'alcohol al volant, amb l'objectiu 0,0". I veuen necessari regular estrictament els punts de venda, horaris i accessibilitat, especialment per a menors d'edat. Per exemple, regular l'exposició de begudes alcohòliques en locals de venda i supermercats, prohibir les ofertes i promocions 2x1, les happy hours en hostaleria, divulgar premis i sortejos adreçats a joves a internet, prohibir la venda per a nens de begudes que emulin begudes alcohòliques...
Així mateix, veuen necessari incrementar programes educatius per a la prevenció del consum d'alcohol en població escolar i incorporar-hi la participació de les famílies, alhora que millorar l'assistència sanitària i social, cosa que implica que les societats científiques i administracions sanitàries haurien d'impulsar el cribratge, la formació en intervenció breu en consum de risc i perjudicial d'alcohol mitjançant programes específics de formació en pregrau i postgrau i la formació continuada dels serveis de salut.
Per anar acabant, millorar l'assistència a pacients amb problemes d'alcohol evitant l'estigma quan accedeixen al sistema sanitari, considerant un finançament sostenible i contemplant els programes de reducció de danys per alcohol, a més de promoure oci lliure d'alcohol, amb l'objectiu de normalitzar conductes de no consum i actituds positives cap a un estil de vida lliure d'alcohol. Finalment, conclouen que "resulta imprescindible finançar programes de recerca adreçats a la prevenció dels problemes relacionats amb l'alcohol, a la traducció de les seves troballes en mesures polítiques basades en l'evidència i en l'avaluació d'impacte en salut de la seva implementació".
El manifest ha estat impulsat per la Societat Espanyola de Medicina Interna (Semi), la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (Semfyc), la Societat Espanyola de Salut Pública i Administración Sanitaria (Sespas), l'Associació Científica Espanyola d'Infermeria i Salut Escolar (Aceese), l'Associació d'Infermeres de Nutrició i Dietètica, l'Associació Espanyola per a l'Estudi del Fetge, l'Associació Espanyola d'Infermeria Pediàtrica, l'Associació Espanyola de Nutrició i Dietètica, l'Associació Espanyola de Pediatria, l'Associació d'Infermeria Comunitària, la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia, la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (Semergen), la Societat Espanyola de Neurologia i la Societat Científica Espanyola d'Estudis sobre l'Alcohol, mentre que deu entitats més s'hi han afegit.