El creixement infantil no segueix una única regla ni tots els nens han de mantenir-se sempre en el mateix percentil. De fet, petits canvis en les corbes de pes o talla poden produir-se per diferents circumstàncies i no necessàriament indiquen un problema de salut. La clau està a observar l'evolució del nen al llarg del temps.
Així ho explica la Dra. Ana María Pérez Pardo, cap del Servei de Pediatria i les seves Àrees Específiques de l'Hospital Universitari General de Catalunya, que destaca que les revisions pediàtriques permeten valorar el patró de creixement i detectar possibles alteracions de forma precoç.
El percentil no és una nota
El percentil és un càlcul estadístic que permet comparar el pes o la talla d'un nen amb els d'altres nens de la seva mateixa edat. Per exemple, estar en el percentil 15 de pes significa que un 15% dels nens d'aquesta edat pesen menys i un 85% pesen més.
Però estar en un percentil alt no és necessàriament millor que estar en un de baix. Tant un percentil 10 com un percentil 90 poden trobar-se dins dels límits normals. El que és veritablement important és observar com evoluciona el nen en la seva pròpia corba.
Per això, un canvi aïllat de percentil no té per què ser motiu d'alarma. Les infeccions, modificacions en l'alimentació, l'inici de la llar d'infants o altres factors externs poden influir puntualment en el pes o la talla. En canvi, un canvi sostingut en el patró de creixement sí que pot requerir una valoració pediàtrica més detallada.
Genètica, hormones i també l'entorn
El creixement depèn de nombrosos factors, tant interns com externs. Entre els primers es troben la genètica i determinats factors hormonals, com l'hormona del creixement, les hormones tiroidals i la insulina. També poden influir factors prenatals relacionats amb la nutrició materna, la placenta, l'úter o el desenvolupament de la gestació.
L'entorn també hi té un paper. L'alimentació, el nivell socioeconòmic, factors geogràfics i ambientals, les malalties durant la infància o situacions d'estrès psicològic intens poden repercutir en el creixement.
A més, hi ha etapes en què és normal que es produeixin modificacions en la corba. El canvi d'alimentació durant l'etapa de lactant o l'adolescència en són alguns exemples.
El famós "estirada" no arriba a tots alhora
Tampoc tots els nens creixen al mateix ritme durant l'adolescència. El desenvolupament puberal actua com un accelerador del creixement i és el que popularment coneixem com l'"estirada".
Encara que molts nens experimenten un creixement més ràpid al voltant dels 12 o 13 anys, existeixen variacions normals que fan que alguns creixin abans i altres més tard. Per això, comparar un nen amb els seus companys pot generar preocupacions innecessàries si no es té en compte el seu propi ritme de desenvolupament.
Els suplements no fan créixer més
Una altra creença freqüent és que les vitamines o els suplements nutricionals poden augmentar la talla d'un nen. No obstant això, la Dra. Pérez Pardo assenyala que aquests productes no modifiquen el creixement quan no existeix un dèficit nutricional o una malaltia que justifiqui la seva utilització. La seva indicació ha de respondre, per tant, a una necessitat concreta.
Tampoc menjar més significa créixer més. Una ingesta excessiva pot provocar inicialment un creixement més ràpid, però no augmenta la talla final i, en situacions d'obesitat infantil, fins i tot pot afectar negativament l'evolució del creixement.
Els lactis, per la seva banda, contribueixen al creixement ossi, però prendre més llet no fa que un nen assoleixi més talla final.
Quan convé consultar?
Les revisions del nen sa són fonamentals per a detectar precoçment qualsevol alteració. Entre els senyals que han de cridar l'atenció es troben un canvi en la velocitat de creixement, especialment si el nen deixa de guanyar talla, i també la pèrdua d'apetit, el cansament habitual o canvis de comportament.
Davant d'aquestes situacions, el pediatre pot determinar si n'hi ha prou amb realitzar un seguiment més estret o si és necessari realitzar estudis complementaris o derivar a l'especialista en endocrinologia infantil.
Per a afavorir un creixement saludable, no calen productes miraculosos, sinó hàbits adequats: exercici físic, una alimentació saludable i un descans suficient, respectant les hores de son recomanades per a cada edat.
