Els pacients que han patit el coronavirus amb una major afectació respiratòria presenten després més problemes neurològics. La Fundación de Investigación HM Hospitales i l'Hospital HM Delfos ​​han participat conjuntament amb el Consorci Sanitari de Terrassa en el desenvolupament d'un estudi per analitzar els símptomes neurològics de llarga durada que pateixen els pacients que han patit una Covid-19 greu. Segons aquesta investigació, publicada a la revista Journal of Behavioral and Brain Science, les persones que tenen una major afectació respiratòria, després presenten més problemes neurològics.

La investigació, liderada pel neuròleg d’HM Delfos, Gabriel Salazar, revela que el 61,4% de les persones han mostrat una alteració neurològica durant la fase aguda de la malaltia, i al cap de sis mesos de rebre l'alta, encara pateixen alguna complicació associada. En aquest sentit, Salazar, que ha comptat amb la col·laboració de la Beatriz Chavarría, coordinadora del Servei de Neurologia del centre de Barcelona, ​​explica, a través d'un comunicat, que "hem apreciat que la majoria dels pacients que en la revisió neurològica del mig any encara mostren manifestacions clíniques, que són conseqüència de la infecció, són els que van estar ingressats a la Unitat de Cures Intensives (UCI) amb menys del 90% de saturació de l'oxigen i/o alteracions dels paràmetres dels gasos arterials".

Complicacions més habituals

D'aquestes complicacions, les més habituals són els trastorns d'atenció (57,3%) com la dificultat per prestar atenció a les instruccions, mantenir-se al dia amb les assignacions, problemes de conducta o d'interacció social; absència de gust i olfacte (45,3%); migranyes (34,6%) i la síndrome post-traumàtica, en la que símptomes com l'ansietat, la por o la depressió poden perllongar-se durant més temps.

No obstant això, en la majoria dels casos, aquests trastorns desapareixen quan se superen els sis mesos, de manera que "tots els resultats indiquen que la Covid-19 no afectaria el sistema nerviós central ni perifèric", assegura el Salazar, tot i que afegeix que "hem de seguir treballant per conèixer més i millor la malaltia. Per exemple, en estudis anatomopatològics de pacients infectats o en biomarcadors més sensibles i específics de la PCR en líquid cefalorraquidi".

Tractar la infecció amb garanties

Un altre camp en el qual cal seguir aprofundint és en el de la resposta del sistema immunitari, ja que "creiem que és crucial en la complicació que pateixen alguns pacients. Hem observat que l'entrada de virus produeix una tempesta de citoquines, de manera que pensem que hem de precisar millor en la inhibició o immunomodulació selectiva per evitar la sortida massiva d'aquestes citoquines".

Des de la Fundación de Investigación HM Hospitales subratllen que el més urgent continua sent evitar el contagi del coronavirus i la manera més segura de fer-ho és la vacunació. Malgrat tot, també creuen que cal desenvolupar teràpies que permetin tractar la infecció amb garantia. 

 

 

Imatge principal: un membre del personal sanitari prepara un llit per a pacients amb coronavirus / Efe