L'evolució constant de dades i indicacions en la gestió d'una crisi sanitària com la del coronavirus deriva sovint en el desconcert i la sobreinformació dels ciutadans. Amb l'objectiu d'ampliar l'oferta d'articles científics en català, des del grup de recerca d'Etiopatogenia i tractament dels transtorns mentals greus del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, la psiquiatra Judith Usall i Rodié i la psicòloga Regina Vila Badia, han posat a disposició una guia de consells per gestionar l'ansietat i la preocupació enmig d'una incertesa global.
L'article, anomenat Guide To Living With Worry And Anxiety Amidst Global Uncertainty, proposa tècniques i exercicis en temps de dificultats, així com el mètode científic per detectar la preocupació a temps, i així anticipar-nos a obstacles o problemes.
Què ens passa quan la preocupació és excessiva?
"La preocupació pot manifestar-se com una cadena de pensaments o imatges, que poden progressar d'una manera cada vegada més catastròfica", recull la guia. Per a molts que aparegui la preocupació és incontrolable però quan és excessiva pot manifestar-se al propi cos. Els símptomes físics són la tensió muscular, la incapacitat de relaxar-se, la dificultat per dormir i la sensació d'esgotament.
És important no "catastrofitzar"
Els experts convenen que és important distingir entre la preocupació de problemes reals i de problemes hipotètics. Els primers, es basen en conflictes que necessiten solucions en aquest moment. Per exemple, l'article fa referència a la preocupació real sobre el virus en aquests moments, ha donat lloc a solucions útils, com rentar-se les mans, el distanciament social i mantenir-se en aïllament en cas de símptomes. Les preocupacions hipotètiques apareixen en posar-se en el pitjor dels escenaris, quan catastrofitzem. "Per exemple, imaginar-se que la majoria de la població es mor", indiquen. Aquesta preocupació es converteix en un problema quan t'impedeix viure com és habitual o si et fa sentir desmoralitzat i esgotat.
Consells per controlar la preocupació
Els piscòlegs recomanen que si l'ansietat o l'angoixa domina la teva vida prenguis mesures per limitar el temps que passes preocupant-te. Com podem fer-ho? L'estudi conclou que el benestar sorgeix quan vivim una vida que manté un equilibri d'activitats que donen sentiments de plaer, èxit i proximitat. Per això aconsellen fer d'activitats per distreure's i mantenir-se actiu, com aixecar-se més d'hora, crear, escoltar música que t'agradi, interactuar amb la natura, provar coses noves, o fixar-se plans horaris o pressupostoaris.
Una altra solució és la de practicar el retardar les preocupacions. Molta gent descobreix que postposar la preocupació hipotètica els permet establir una relació diferent amb les seves preocupacions. En la pràctica, això significa establir d'una manera deliberada, un moment en el dia per permetre't la preocupació (per exemple 30 minuts al final de cada dia). "Al principi pot semblar estrany però significa que durant les restants 23,5h del dia intentes abandonar les preocupacions fins que arribi el teu "temps de preocupació"", diu l'article.
També pot ser útil prendre consciència de quin lloc s'obtenen les notícies i la informació. Cal escollir font fiables.
Sociabilitzar a distància
Els psicòlegs insisteixen la importància de fer activitats que són socials i involucren a altres persones. "En moments com aquest hauràs de buscar maneres creatives de socialitzar a distància", com per exemple, mantenir el contacte online o per telèfon.
En moments d'incertesa, una altra tècnica és desenvolupar una pràctica de gratitud amb l'entorn. Això ens pot ajudar a connectar amb moments d'alegria, vitalitat i plaer. "Al final de cada dia, pren-te el temps per a reflexionar sobre el que agraeixes", aconsellen els experts.