L'halitosi és un trastorn que influeix molt en els qui la pateixen de forma habitual i que pot alterar sobre manera la seva vida social i les seves relacions. Es calcula que la pateix una de cada quatre persones, aproximadament. La causa més comuna és la mala higiene bucal, ja que si no es renten les dents i la boca després de menjar, les partícules de menjar acaben descomponent-se per l'acció dels bacteris de la boca, que provoquen l'aparició de compostos de sofre.
Una altra possible causa és el tabac, així com les malalties de les genives i les dietes en què es promou el dejuni o l'eliminació dels hidrats de carboni. En aquests casos, quan el cos comença a descompondre el greix, genera uns químics anomenats cetones, que solen produir la pudor bucal.
Alguns fàrmacs, el consum de suplements vitamínics en grans dosis o patologies de la boca, el nas i el coll poden provocar també aquest trastorn, igual com malalties com alguns tipus de càncer, la insuficiència hepàtica o patologies metabòliques. La malaltia per reflux gastroesofàgic pot causar també mal alè a causa del reflux regular dels àcids estomacals.
Altres causes menys comunes són la cetoacidosi, que es produeix quan els nivells d'insulina d'una persona amb diabetis són molt baixos, els seus cossos ja no poden utilitzar sucre i comencen a utilitzar reserves de greix; l'obstrucció intestinal, la bronquiectasia, una afecció en la qual les vies respiratòries s'eixamplen més del normal, que permet una acumulació de moc que condueix al mal alè, la pneumònia per aspiració que es produeix quan apareix una infecció als pulmons o les vies respiratòries a causa de la inhalació de vòmits, saliva, aliments o líquids.
En la major part dels casos, la higiene oral és la clau per evitar els problemes de mal alè. Cal procurar raspallar-se diverses vegades al dia, preferiblement després de cada àpat. També és recomanable utilitzar el fil dental, que redueix l'acumulació de partícules de menjar i placa entre les dents –la raspallada només neteja al voltant del 60 per cent de la superfície de la dent–. Les persones que utilitzin dentadures postisses han de portar també un control rigorós i netejar-se diàriament per evitar que els bacteris s'acumulin i es transfereixin novament a la boca.
Altres consells útils són el de canviar el raspall de dents cada 2 o 3 mesos, raspallar-se la llengua o utilitzar un raspador, evitar tenir la boca seca i mastegar un xiclet o caramel sense sucre per estimular la producció de saliva.
En la dieta, cal procurar restringir molt el consum de cebes, all i el menjar picant. Els aliments ensucrats també estan relacionats amb el mal alè. Es recomana, a més, reduir el consum de cafè i alcohol. Si amb totes aquestes mesures l'halitosi persisteix, es recomana visitar un especialista per fer més proves que descarti altres afeccions. Mitjançant proves com la raspadura, l'halímetre, que detecta nivells baixos de sofre, la cromatografia de gasos que mesura compostos de sofre volàtils i la prova BANA, que s'utilitza per calcular els nivells d'un enzim específic produït per bacteris que causen halitosi, es podrà determinar en principi l'origen d'aquest trastorn.