El triclosan, un bactericida i fungicida que es fa servir a la indústria de la higiene domèstica i personal en productes de neteja, pastes de dents, desodorants, líquids de rentat de mans quirúrgics, col·lutoris bucals, esmalt d'ungles, gels de dutxa i xampús, pot estar vinculat a l'osteoporosi. Així ha quedat de manifest en un nou estudi publicat en el Journal of Clinical Endocrinology and Metabolism.

El compost, també utilitzat en la indústria farmacèutica com a conservant d'alguns medicaments, en clíniques i hospitals com a antisèptic i desinfectant i en productes de neteja de la casa porta molt de temps sota la lupa pels seus efectes nocius sobre la salut i el medi ambient. De fet, el Comitè Científic per a la Seguretat del Consumidor de la Comissió Europea (SCCS) ha recomanat finalment limitar-ne l'ús. A Espanya no està prohibit, però la indústria l'ha anat rebutjant els últims anys, tot i que encara hi ha laboratoris que l'utilitzen per elaborar els seus productes.

A l'estudi s'han examinat dades de 1.848 dones premenopàusiques i postmenopàusiques. Aquelles amb més nivells de triclosan a l'orina tenien més probabilitats de tenir problemes als ossos, segons han inclòs els investigadors, que han destacat que hi ha una prevalença significativament elevada d'osteoporosi a la regió intertrocantèrica del fèmur. "Això pot indicar que l'exposició al triclosan té més influència en aquesta zona que en d'altres", han destacat els experts.

Aquest últim treball se suma a l'evidència existent sobre els perjudicis del triclosan sobre la salut. Entre altres coses, s'han trobat efectes inflamatoris i perjudicials per a l'intestí. També se sap que actua com a disruptor endocrí i pot provocar alteracions hormonals en les persones.

Més de 200 científics i professionals mèdics es van manifestar a la Declaració de Florència sobre el Triclosan i el Triclocarban el juny de 2017 denunciant els perills d'utilitzar els productes que contenen aquests químics. Per això, van sol·licitar a la comunitat internacional que limiti la producció i l'ús del triclosan i el triclocarban. Van recomanar que quan sigui necessari utilitzar antimacrobians, es facin servir les alternatives més segures que no suposin un risc per a la salut dels éssers humans i els ecosistemes, que han d'etiquetar-se tots els productes que continguin triclosan, triclocarban i altres d'antimacrobians i avaluar la seguretat dels antimacrobians i els seus productes de degradació durant tot el cicle de vida, incloent la disposició final.