Comptar amb un bon estat físic o, almenys, amb un millor del que es té, costa esforç. Una bona alimentació, unes hores a la setmana al gimnàs, sortir a caminar o a córrer amb regularitat... Cuidar-se, en definitiva. Posar-se en marxa és essencial perquè el nostre cos tingui un millor to físic, una cosa que cal provar d'aconseguir, sobretot a partir de certa edat.

Però es pot aconseguir un efecte similar pràcticament sense moure's del sofà de casa? És, més o menys, la pregunta que es van haver de fer uns investigadors de Michigan Medicine, que es van posar a estudiar una classe de proteïna natural anomenada Sestrin, que els ha portat a descobrir que pot imitar molts dels efectes de l'exercici en mosques i ratolins. Les troballes podrien ajudar els científics a combatre el desgast muscular a causa de l'envelliment i altres causes.

Els investigadors havien observat prèviament que Sestrin s'acumula al múscul després de l'exercici i el primer que van fer va ser condicionar un grup de mosques a realitzar un entrenament.

Estirada (1)

Aprofitant l'instint normal de les mosques Drosophila per pujar i sortir d'un tub d'assaig, els científics van desenvolupar un tipus de cinta per volar. Utilitzant-la, l'equip va entrenar les mosques durant tres setmanes i va comparar la capacitat de córrer i volar de les mosques normals amb la de les mosques criades per no tenir la capacitat d'utilitzar Sestrin.

Segons els autors de l'estudi, "les mosques generalment en poden córrer al voltant de quatre a sis hores i les habilitats de les mosques normals van millorar durant aquell període. Tanmateix, les mosques sense Sestrin no van millorar amb l'exercici".

A més, quan van posar Sestrin als músculs de les mosques normals, maximitzant així els seus nivells d'aquesta proteïna, van descobrir que aquestes mosques desenvolupaven habilitats per a sobre de l'habitual i més enllà de les mosques entrenades, fins i tot sense exercici.

Els efectes beneficiosos de Sestrin inclouen alguna cosa més que una resistència millorada. Els ratolins sense Sestrin mancaven de la capacitat aeròbica millorada, la respiració millorada i la crema de greix típicament associada amb l'exercici.

Els científics de la investigació proposen que Sestrin pugui coordinar aquestes activitats biològiques activant o desactivant diferents rutes metabòliques, ja que aquest tipus d'efecte combinat els sembla important per produir els efectes de l'exercici.

Així mateix, s'ha aconseguit demostrar que el Sestrin específic del múscul també pot ser molt útil per ajudar a prevenir l'atròfia a un múscul immobilitzat, com el tipus que es dona quan una extremitat no té mobilitat a causa d'una escaiola per un prolongat període de temps. Segons l'opinió dels autors de l'estudi, l'afirmació que Sestrin és suficient per provocar molts beneficis respecte al moviment físic i l'exercici és totalment vàlida.

Corrent

Tanmateix, no es pot esperar que Sestrin estigui disponible comercialment a curt termini ja que les sestrinas no són molècules petites, encara que s'està treballant per trobar moduladors de molècules petites de Sestrina.

Finalment, també es pot ressenyar que els mateixos científics encara no coneixen com és capaç l'exercici de produir Sestrin al cos. Per això, s'espera que futures investigacions ho descobreixin i així poder establir tractament per a aquelles persones que no poden realitzar exercici físic.