Es tracta d'un cas excepcional per la ciència, una dona espanyola amb menys de 40 anys ha arribat a desenvolupar 12 tumors, almenys 5 d'ells malignes i cadascun d'un tipus diferent en diferents parts de l'organisme. Es tracta d'una rara mutació genètica que la predisposa al càncer, però al mateix temps, les seves característiques úniques fan que respongui millor al tractament. El cas obre "un camí per detectar cèl·lules amb potencial tumoral amb molta antelació a les proves clíniques i al diagnòstic per imatge", segons ha valorat el cap del grup de Divisió Cel·lular i Càncer del Centre Nacional de Recerques Oncològiques (CNIO), Marcos Malumbres.
L'estudi publicat aquest dimecres a la revista Science Advances detalla que la dona va patir el seu primer càncer sent gairebé un nadó, i després al cap de pocs anys un altre. "No entenem encara com va poder desenvolupar-se durant la seva etapa embrionària, ni com ha pogut superar totes aquestes patologies", ha assenyalat Malumbres. Segons el que expliquen els investigadors avui dia fa una vida "pràcticament normal", malgrat que segons els antecedents no hauria d'haver nascut. L'estudi ha estat coordinat pels investigadors Sandra Rodríguez-Perales, cap de la Unitat de Citogenètica del CNIO; Marcos Malumbres, cap del grup de Divisió Cel·lular i Càncer del CNIO; i Miguel Urioste, cap de la Unitat Clínica de Càncer Familiar del CNIO fins a gener d'enguany.
Mutació del gen MAD1L1
A través d'un comunicat, el CNIO ha detallat que la primera vegada que la dona va anar a la Unitat Clínica de Càncer Familiar del CNIO li van prendre "una mostra de sang per seqüenciar els gens més sovint implicats en càncer hereditari, però no es va detectar en ells cap alteració". Els investigadors van analitzar llavors tot el seu genoma, i va ser aleshores quan van trobar mutacions en un gen, anomenat MAD1L1. Es tracta d'un gen "essencial en el procés de la divisió i la proliferació cel·lular", segons CNIO. Els investigadors van analitzar l'efecte de les mutacions detectades i van concloure que provoquen alteracions en el nombre de cromosomes de les cèl·lules --totes les cèl·lules del cos humà tenen 23 parells de cromosomes--.
Les poques referències científiques que existien sobre aquestes mutacions en aquest gen tenien l'origen en animals i d'estudis amb ratolins. En aquests models animals s'ha observat que quan hi ha mutacions en les dues còpies d'aquest gen --procedent cadascuna d'elles d'un progenitor--, l'embrió mor. Per a sorpresa dels científics, pacient d'aquest cas té totes dues còpies mutades i ha sobreviscut, portant una vida tan normal com li permet la seva delicada salut. Malumbre ha apuntat que no hi ha precedents d'un cas així. Segons el coautor del treball Miguel Urioste, que ha liderat la Unitat Clínica de Càncer Familiar del CNIO fins a la seva jubilació al gener d'enguany, "acadèmicament no es pot parlar d'una síndrome nova per tractar-se de la descripció d'un únic cas, però biològicament ho és". Tal com relaten els experts es coneixen altres gens de mutacions que alteren el nombre de cromosomes, però "aquest cas és diferent per l'agressivitat, pel percentatge d'aberracions que produeix i per l'extrema susceptibilitat a patir un alt nombre de tumors diferents", ha aclarit.
Noves teràpies futures
Un altre fet sorprenent és que els cinc càncers agressius que ha patit la dona van desaparèixer amb relativa facilitat. La hipòtesi de l'equip de científics és que "la producció constant de cèl·lules amb alteracions ha generat en el pacient una resposta defensiva crònica contra aquestes cèl·lules, i això ajuda al fet que els tumors desapareguin. Pensem que això pot ser útil per a altres pacients: potenciant la seva resposta immune els ajudaríem a frenar el desenvolupament tumoral", explica Malumbres.
El descobriment que el sistema immunitari és capaç de deslligar una resposta defensiva contra les cèl·lules amb un nombre erroni de cromosomes és, segons aquest investigador del CNIO, "un dels aspectes més importants d'aquest estudi, que pot obrir noves opcions terapèutiques en el futur". El 70 % dels tumors humans tenen cèl·lules amb un nombre de cromosomes anòmal. Per tal d'estudiar en profunditat a la pacient i els seus familiars, els científics van utilitzar la tecnologia d'anàlisi de cèl·lules úniques, que aporta una quantitat d'informació impensable fa només uns anys. L'anàlisi de cèl·lules úniques va revelar, entre altres anomalies, que en la mostra de sang hi havia diversos centenars de limfòcits cromosòmicament idèntics, procedents, per tant, d'una única cèl·lula en ràpida proliferació. Els investigadors proposen en el seu article que l'anàlisi de cèl·lules úniques pot usar-se per identificar cèl·lules amb potencial tumoral molt abans que apareguin símptomes clínics, o marcadors observables en proves analítiques.