En una tercera onada que ha fet trencar els esquemes, fins i tot d'unes eleccions al Parlament, cal prendre el pols a un dels hospitals de referència a Catalunya, l'Universitari de Bellvitge. Per això, més enllà del punt de vista dels epidemiòlegs, és interessant conèixer la realitat i situar-la en l'ara immediat.

La pressió sanitària és la que acaba determinant les restriccions i la presa de decisions dels governants. Per tot plegat, parlem amb la directora i doctora en Medicina i Cirurgia de l'Hospital Bellvitge, Cristina Capdevila, que fa més de quatre anys que lidera un dels grans hospitals catalans. L’Hospital Universitari de Bellvitge és un centre sanitari de tercer nivell que disposa de tecnologia i expertesa professional per a realitzar els procediments assistencials més complexos. Registra 20.000 intervencions de cirurgia major i 37.000 altes anuals.

Futuribles immediats tenint en compte les xifres actuals a Bellvitge...
La setmana que ve és la més tensa que passarem, estem sortint de les èpoques de Nadal i arrossegarem molts pacients a llits de crítics i semicrítics. Fins a final de gener, serà una situació molt complicada i el febrer espero que sigui de davallada, però molt lenta a causa de l'evolució dels pacients.

Els hospitals tornaran a la normalitat a l'estiu. I pel que fa a una activitat normal, es pot plantejar el mes de març o abril. S'haurà de donar resposta als que vinguin nous i aquells que ja hi són però han patit complicacions. En definitiva, la borrasca Filomena, a nivell sanitari, arriba la setmana que ve.

És el moment més crític?
És la situació més propera a poder estar arribant-hi. Si acabem la setmana amb una mitjana de 90 pacients ingressats per coronavirus, és un problema. Estem en un moment de pujada molt gran, és el més crític des de després de la primera onada. Tot i que tenim la sort que els professionals han pogut fer vacances per Nadal, malgrat que molts van preferir venir a treballar sabent que tenien els seus drets.

Si fem números, quina incidència té la Covid-19?
Al nostre hospital tenim 134 malalts ingressats per coronavirus. D'aquests, 29 estan en crítics d'un total de 90 en aquesta unitat; 24 de 38 en semicrítics; i 85 de 450 en hospitalització general. En definitiva, ocuparia entre el 20% i el 30%, en la primera onada et diria que estàvem al 95% de pacients Covid a nivell global. De moment, tenim marge de maniobra per seguir fent la resta.

Hem de tenir clar l'avís del doctor Argimon

Malgrat tot, és una pressió assistencial encara suportable...

A Catalunya s'ha fet molt bé, les decisions són bones i hem vist que anem ben dirigits, però sempre hi ha una part imprevisible. I hem de tenir clar l'avís del doctor Josep Maria Argimon: si ara tenim 134 malalts per Covid, en el cas de Bellvitge, tens 134 d'altres patologies que has hagut de desplaçar... I això és així.

A més, també ens preocupa donar resposta als augments immediats. Avui estem obrint entre dues i tres unitats per aquest cap de setmana, una d'elles Covid, per fer front a l'afluència de pacients que ens puguin arribar. Aquestes unitats, en total, configuren 60 llits. 

Ahir vam ingressar el major nombre de pacients Covid des de la primera onada

Per tant, quin és el problema principal?
Respondre des d'urgències. Ara tenim el 98,5% dels llits d'hospitalització ocupats. És diferent a altres moments? No, però abans eren programats i ara tenim una situació canviant on notem molt la pressió a urgències.

Ahir vam ingressar 18 malalts Covid-19, és el màxim des de la primera onada, i venim d'estar en 13 o 14 diaris. Si això es repeteix durant molts dies seguits, implicarà desprogramar. Aquest cap de setmana tenim marge, perquè no operem, però dilluns haurem de veure si podrem tirar endavant tota la previsió quirúrgica. 

​Ja no parlem de desprogramar patologies més lleus com unes cataractes sinó el risc d'altres més serioses?
Per això estem mantenint-les i no hem desprogramat res del pacient oncològic o urgent. L'avantatge que vam tenir a la primera onada és que aquest pacient, no em diguis per què, va desaparèixer. No venien a urgències, hi havia menys ictus, infarts o arrítmies. Però aquesta vegada continuen venint i els hem de donar resposta.

A la primera onada teníem problemes a nivell estructural, ara de professionals

Al final, és tan important la patologia Covid com la no Covid perquè són igual d'urgents. El que passa és que si et trobes un pacient Covid que has d'intubar, ho has de fer, i l'altre pot demorar uns dies, però no gaire. A la primera onada teníem problemes a nivell estructural, ara és un problema de professionals, per donar resposta a tot aquest tipus de pacients, en les diferents especialitats. I intentar arribar si no a tot, a gairebé tot.

Durant la primera onada, el pacient d'infart o ictus no venia a l'hospital, ara sí

És interessant analitzar la reacció d'un pacient...
Probablement estar a casa fa que tinguis menys accidents de trànsit, els politraumes van baixar en picat a la primera onada. Però els ictus o infarts es van mal passar a casa, perquè les persones tenien por d'anar a l'hospital. Ara, aquesta por s'ha perdut i la gent es desplaça. 

També és cert que, d'estar a casa, problemes com la hipertensió vinculada a un infart disminueixen... Potser perquè estàvem més tranquils. Després de la primera onada, vam veure que hi havia gent que estava molt més greu perquè no van venir en primera instància.

El 25 de gener inaugurarem l'Hospital Delta, especialitzat en Covid-19

Doncs calen reforços.
No podem oblidar que som la referència del sud, si hi ha problemes de pacients d'aquí fins a les Terres de l'Ebre, som l'últim esglaó. Tenim l'Hospital Delta pendent d'inaugurar el dia 25 de gener, una feina titànica per donar resposta que ens ajudarà a endreçar-nos molt a nivell d'urgències. Aquest és un hospital Covid i està adherit al de Bellvitge amb una passarel·la.

De fet, serà el primer que s'inaugurarà a Catalunya i no és un prefabricat, sinó fix. Obrirem 64 llits d'hospitalització i 48 punts d'urgències més i ens ajudarà que la majoria dels pacients Covid estiguin allà. Això ens permetrà disminuir el nombre de pacients que van d'una banda a l'altra i la funcionalitat comunicativa serà molt alta, de fet, estarà ubicat on hi havia el nostre pàrquing. No ens hem d'imaginar un hospital de campanya, el Delta ha vingut per quedar-se i guanyarem en estructura i ordre.

Un altre aspecte pioner de Bellvitge és que des de la Unitat de Cures Respiratòries Intermèdies, l'UCRI, vau tractar prop del 70% dels pacients Covid que no van necessitar ingressar a l'UCI.
Ja fa anys que la teníem i era molt activa durant el període de la grip. L'any passat es va ajuntar amb la Covid, hem passat de 4 llits fins als 80 en els moments més tensos. Aquí, al pacient se li practica una ventilació no invasiva que no requereix intubació. Es pot fer una intervenció precoç per evitar que acabin a l'UCI i ens ha donat molt bon resultat.

Però no oblidem que quan diem que tenim 30 pacients a cures intensives, hem de tenir en compte que n'hi ha més en aquesta altra unitat. Ens hem organitzat d'aquesta manera i també a nivell de territori, en xarxa, amb altres hospitals que no disposen d'aquest servei. 

L'UCRI és única a Catalunya?
En els hospitals terciaris la majoria en tenen, però no tothom s'organitza igual. Nosaltres ho fem per àrea de coneixement i els pneumòlegs o infermeres són els grans especialistes. De la mateixa manera que hi pot haver una unitat de digestiu, vascular o cardíac.

I el resultat veiem que és molt millor, perquè està dins la mateixa àrea de coneixement i els professionals estan al mateix lloc. Vam apostar per tenir àrees de semicrítics per cada especialitat i no en àrees comunes. La necessitat a nivell d'infermeria és més baixa que en una UCI, on cal una infermera pràcticament per a cada pacient. 

Demà acabarem de vacunar 3.500 sanitaris de Bellvitge

I per la banda dels sanitaris, com va el ritme de vacunacions?
Vam començar a vacunar el 5 de gener i aquell mateix dia ja vam arribar als 600 professionals. A Bellvitge som gairebé 5.000 treballadors i tenim 3.500, a data d'avui, que han decidit vacunar-se. Ara mateix només ens queden 800 persones per subministrar-los la primera dosi i es farà entre avui i demà.

Però hem d'intentar vacunar a tothom, no és que els altres s'hi neguin, sinó que tenen contraindicacions, són dones embarassades, o també algun reticent que vol que primer es vacuni el del costat. Però el nostre objectiu és arribar al 100%. I també ens proposem anar més enllà amb tot el personal assistencial del territori i el no assistencial, com neteja o cuina.

Com a directora, sent que ha prioritzat l'ofici de gestora per davant del de doctora?
La pandèmia ningú se l'esperava i menys d'aquesta magnitud. Ha estat un repte per a mi, ningú volia que passés, però ens tocava fer aquesta feina i si ha calgut venir tots els dies de la setmana, i a l'hora que fos, es fa. Jo soc metge, quan vaig decidir que volia ser-ho era per ajudar i més del que hem ajudat ara... El nivell de satisfacció és molt alt, sobretot veure com hem tret les castanyes del foc entre tots.

Els pacients, com el seu nom diu, són molt pacients

I ha nascut un nou perfil de pacient?
Els pacients han estat el número 10, molt millor que els professionals o els gestors, i s'han trobat que les famílies no podien estar amb ells. Les situacions de crispació, que sempre n'hi ha, són excepcionals. Cada dia tens un o dos casos, però també ens passaven abans. Quan una persona està nerviosa, molt probablement, el seu grau de raó té. Els pacients, com el seu nom diu, són molt pacients.