El càncer d'ovari és un dels grans reptes de l'oncologia ginecològica. No per la seva freqüència, com per la seva forma de manifestar-se: discreta, silenciosa i, en moltes ocasions, tardana. A diferència d'altres tumors, no sol donar senyals clars en les seves fases inicials, cosa que explica que sigui la principal causa de mortalitat per càncer ginecològic a Espanya. “És el que anomenem un assassí silenciós”, afirma el Dr. Juan José Torrent, responsable del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital El Pilar de Barcelona i especialista en cirurgia oncològica.
Símptomes subtils que es confonen amb el quotidià
Un dels principals problemes del càncer d'ovari és que els seus símptomes inicials solen ser vagues i fàcilment atribuïbles a trastorns benignes o habituals. Distensió abdominal persistent, dolor pelvià o abdominal, sensació de sacietat precoç en menjar, necessitat freqüent d'orinar, fatiga, dolor lumbar o canvis en el ritme intestinal són alguns dels senyals més freqüents. “Són símptomes molt comuns en moltes dones i, per això, no sempre se'ls dona la importància que mereixen”, explica el Dr. Torrent.
Aquesta falta d'especificitat fa que entre el 70 i el 80 % dels casos es diagnostiquin en estadis avançats, quan la malaltia ja s'ha disseminat i el tractament resulta més complex.
Diagnòstic: la importància de mirar de prop
El diagnòstic del càncer d'ovari no es basa en una única prova, sinó en la combinació de diferents eines. L'exploració ginecològica, les proves d'imatge —com la tomografia computada o la ressonància magnètica— i les anàlisis de sang formen part del procés. En aquest context, l'ecografia transvaginal juga un paper fonamental. “És una prova accessible, no invasiva i molt útil per detectar alteracions ovàriques de forma precoç”, assenyala l'especialista, que en recomana la realització anual com a part del control ginecològic rutinari.
En alguns casos es demana també el marcador tumoral CA-125, una proteïna que pot elevar-se en dones amb càncer d'ovari. Tanmateix, el Dr. Torrent subratlla les seves limitacions: “No és una prova específica, ja que també pot augmentar en patologies benignes, per la qual cosa no s'ha d'utilitzar com a únic mètode de cribratge”.
Factors de risc i genètica
L'edat és un dels principals factors de risc: el càncer d'ovari és més freqüent a partir dels cinquanta anys. A això se sumen els antecedents familiars de càncer d'ovari, mama o còlon, així com determinades mutacions genètiques, especialment en els gens BRCA1 i BRCA2. "Aproximadament el 15% dels tumors d'ovari estan associats a aquestes mutacions", explica el doctor.
Altres factors inclouen no haver tingut fills, haver tingut el primer embaràs a partir dels trenta-cinc anys o l'ús prolongat de teràpia hormonal amb estrògens després de la menopausa.
Prevenció i detecció precoç: el que sí que sabem
En l'actualitat, no existeix un mètode de cribratge ideal per a la població general. No obstant això, en dones amb alt risc hereditari, especialment portadores de mutacions BRCA1 o BRCA2, l'evidència científica és clara: la salpingooforectomia bilateral profilàctica és l'única estratègia que ha demostrat augmentar la supervivència global. “Ni l'ecografia semestral ni el seguiment del CA-125 han demostrat el mateix benefici”, puntualitza el Dr. Torrent.
Tractament multidisciplinari i avenços terapèutics
L'abordatge del càncer d'ovari s'ha de fer sempre per equips multidisciplinaris experts. Cirurgians o ginecòlegs i oncòlegs, oncòlegs mèdics, radiòlegs i anatomopatòlegs treballen conjuntament per decidir la millor estratègia terapèutica en funció de l'estadi i les característiques del tumor.
En els últims anys, els avenços han estat significatius. Entre aquests destaca l'aplicació de la HIPEC (quimioteràpia intraperitoneal hipertèrmica) durant la cirurgia de citorreducció, que pot aportar fins a un any més de supervivència mitjana. A això s'hi sumen les teràpies dirigides, com els inhibidors del PARP o els tractaments contra noves dianes moleculars, que han millorat el pronòstic de moltes pacients.
L'experiència com a factor pronòstic
Per al Dr. Torrent, hi ha un missatge clau que ha d'arribar a la població, especialment en dates com el Dia Mundial contra el Càncer: “La dona diagnosticada de càncer d'ovari ha de ser tractada per un equip expert en aquesta malaltia”. I afegeix un aspecte fonamental: “El factor pronòstic més important sobre el qual els professionals podem influir és la qualitat de la cirurgia”.
En un tumor on el diagnòstic precoç continua sent un desafiament, l'excel·lència quirúrgica i l'experiència de l'equip mèdic marquen la diferència entre viure i sobreviure. Perquè, en el càncer d'ovari, el coneixement, l'especialització i la tecnologia no són només avenços mèdics: són oportunitats reals de vida.