La Comissió Europea ha obert aquesta setmana la consulta pública per revisar la Directiva de Productes del Tabac (TPD), una reforma que marcarà el futur de la regulació de la nicotina a tota la Unió Europea. No obstant això, el procés arrenca sota una polèmica poc habitual a Brussel·les: el mateix òrgan intern encarregat de supervisar la qualitat legislativa comunitària ha rebutjat l'informe que serveix de base a la reforma per presentar "deficiències greus".

La decisió del Regulatory Scrutiny Board (RSB), l'organisme independent que avalua la solidesa tècnica i metodològica de les iniciatives legislatives europees, introdueix un element d'enorme rellevància política i regulatòria en un debat que afectarà milions de consumidors i a tota la indústria vinculada al tabac i els nous productes de nicotina.

La Comissió justifica la revisió de la directiva per la necessitat d'adaptar el marc normatiu a l'aparició i expansió d'alternatives com els cigarrets electrònics, el tabac escalfat o les bosses de nicotina. Brussel·les sosté que l'actualització legislativa ha de servir per reforçar la protecció dels joves i avançar cap a l'objectiu d'aconseguir una "generació lliure de fum" el 2040.

Un informe qüestionat des de dins de la mateixa Comissió

Però el problema és que el document d'avaluació sobre el qual es recolza aquesta reforma ha estat durament qüestionat des de dins de la mateixa estructura comunitària. L'RSB considera que la Comissió no ha demostrat amb suficient rigor quins factors expliquen realment la reducció del tabaquisme a Europa durant els últims anys ni quin impacte concret han tingut les polítiques regulatòries aplicades fins ara.

Entre les principals objeccions plantejades per l'òrgan de control figuren l'ús de dades fragmentades, inconsistents i parcials, així com la realització d'extrapolacions a escala europea a partir d'informació limitada procedent únicament d'alguns estats membres. El mateix informe comunitari reconeix a més dificultats per atribuir directament els avenços en salut pública a les mesures regulatòries vigents.

Malgrat això, Brussel·les ha decidit continuar amb el procés de revisió de la directiva, un moviment que ha intensificat el debat sobre fins a quin punt la futura regulació s'està construint sobre bases científiques prou sòlides.

La controvèrsia no es limita al pla tècnic. El que realment està en joc és un canvi profund en la filosofia reguladora de la Unió Europea. La futura directiva apunta cap a un model que deixaria de centrar-se exclusivament en el cigarret convencional per abastar tot l'ecosistema de productes amb nicotina, incloent-hi alternatives sense combustió. 

El debat sobre la reducció del dany divideix Europa

Aquest canvi preocupa part de la comunitat científica i mèdica europea, especialment els experts vinculats a estratègies de reducció del dany. Més d'un centenar de metges i investigadors han traslladat recentment a Brussel·les la seva inquietud per la possibilitat que la futura normativa acabi equiparant productes amb perfils de risc clarament diferents.

La principal discussió gira al voltant d'un element clau: la combustió. Una part important de l'evidència científica internacional situa precisament la combustió del tabac com el principal factor associat a les malalties derivades del tabaquisme. Per això, diversos especialistes consideren que eliminar aquesta distinció en el disseny regulador pot tenir conseqüències tant sobre la salut pública com sobre el comportament dels consumidors.

El debat europeu coincideix a més amb experiències internacionals molt diferents. Austràlia, un dels països amb polítiques més restrictives respecte als cigarrets electrònics, ha experimentat un important creixement del mercat il·lícit sense aconseguir reduccions especialment superiors en tabaquisme. En sentit contrari, països com el Regne Unit, el Japó o Suècia han desenvolupat models reguladors que diferencien entre productes combustibles i alternatives sense fum, afavorint la transició cap a opcions considerades de menor risc.

El cas suec s'ha convertit en una referència recurrent dins d'aquest debat. Suècia és actualment l'únic país europeu que s'aproxima a l'objectiu del 5 % de prevalença de tabaquisme plantejat per l'Organització Mundial de la Salut, un resultat que nombrosos analistes vinculen a l'auge de productes alternatius sense combustió. De fet, la taxa de fumadors a Suècia se situa ja en el 3,7 %, segons les últimes dades disponibles.

Més enllà de la dimensió sanitària, la revisió de la TPD tindrà un fort impacte econòmic i social. Les futures decisions reguladores afectaran a més de 100 milions de consumidors adults de nicotina a la Unió Europea i a una cadena de valor que genera centenars de milers de llocs de feina directes i indirectes en diferents països membres.

Per això, la discussió que ara s'obre a Brussel·les transcendeix el debat clàssic sobre el tabac. La qüestió de fons és si la Unió Europea serà capaç de construir una regulació basada en evidència científica sòlida, proporcionalitat i diferenciació de riscos o si, per contra, avançarà cap a un model que tracti de forma similar productes amb impactes potencialment molt diferents sobre la salut pública.