En plena pandèmia mundial per la Covid-19, les persones que pateixen malalties cròniques a les vies respiratòries s'han convertit en personal de risc. Entre elles, les que pateixen de bronquièctasi, una malaltia de les vies respiratòries que es caracteritza per una inflamació i infecció recurrent dels bronquis. Quan això passa, els bacteris i el moc s'acumulen als pulmons i provoca bloquejos de les vies respiratòries. No hi ha ara per ara una cura definitiva per a aquesta patologia, encara que prenent una sèrie de mesures es pot tenir una vida normal.
Pot començar en la infantesa o en l'etapa adulta i una de les causes que la provoquen és la fibrosi quística, una condició genètica que causa una producció anormal de moc. En altres casos, el desenvolupament de la malaltia no té res a veure amb la fibrosi, sinó que es deu a altres factors com un sistema immune que funciona anormalment, patir la malaltia inflamatòria intestinal, alguna malaltia autoimmune, MPOC, el VIH o l'aspergil·losi al·lèrgica (una reacció pulmonar al·lèrgica al fong).
Els casos de bronquiectasias per infecció suposen un 35 per cent, dins dels quals la majoria són per tuberculosi
Ara, s'ha publicat un nou estudi a l'European Respiratory Journal en què han participat nombrosos membres de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR). Han arribat a la conclusió que els baixos nivells d'activitat física i la gran quantitat de temps en conducta sedentària s'associen a un risc més important de ser hospitalitzat per una agudització de bronquièctasi. Segons declaren des de la societat, en cas de validar-se aquestes troballes en el futur, seria apropiat incloure l'activitat física i rebutjar el comportament sedentari com un element que s'ha d'incloure en les escales de gravetat d'aquesta malaltia respiratòria.
"Fins on sabem, la importància d'aquest estudi rau en el fet que és la primera que investiga l'associació entre l'activitat física, el temps de sedentarisme i l'hospitalització per una agudització en pacients amb bronquièctasi. Confirmem que els pacients que van hospitalitzar per una agudització per bronquièctasi al cap d'un any de seguiment van presentar unes característiques clíniques pitjors, més gravetat i nivells d'activitat física més baixos a l'inici de l'estudi en comparació amb aquells que no van arribar a ser hospitalitzats", assegura la fisioterapeuta Victoria Alcaraz, membre de SEPAR i signant del treball.
L'objectiu secundari va ser establir els punts de tall de passos caminats per dia i temps dedicat a la conducta sedentària que indicarien el risc d'hospitalitzar l'any següent. Per a això, es va dur a terme un estudi prospectiu observacional.
En l'avaluació basal es va mesurar la funció pulmonar, la qualitat de vida, la tolerància a l'exercici, així com la gravetat de les bronquièctasis i l'activitat física. L'activitat física va ser avaluada objectivament durant una setmana, utilitzant un sensor (acceleròmetre SenseWear), amb uns resultats que es van expressar en passos per dia i temps en sedentarisme. Al cap d'un any de seguiment es va recollir el nombre de pacients que es van hospitalitzar a causa d'una agudització per bronquièctasi.
La detecció de bronquièctasi es pot dur a terme de vegades mitjançant una radiografia de tòrax
Els resultats de l'estudi mostren que es van avaluar un total de 64 pacients amb bronquièctasi, dels quals 15 (23%) es van hospitalitzar durant el seguiment. Els pacients hospitalitzats van mostrar, en l'avaluació basal, més mals resultats clínics i de gravetat, caminaven menys passos per dia i tenien un comportament més sedentari que el grup no hospitalitzat.
A més, els pacients que van caminar menys de 6.290 passos per dia o que van passar més de 7,8 hores al dia en comportament sedentari van tenir un risc augmentat d'ingressar en un hospital a causa d'una agudització per bronquièctasi. En concret, passar almenys 7,8 hores al dia amb una conducta sedentària es va associar a un risc de 5,9 vegades més alt d'ingrés hospitalari durant l'any següent.