Des que Apple ha presentat els seus nous auriculars Airpods 2 –uns dispositius que funcionen amb Bluetooth– el rumor sobre la possibilitat que aquest tipus d'auriculars pugui augmentar el risc de patir càncer s'ha disparat a les xarxes socials. La polèmica va començar la passada setmana quan va circular la notícia que més de 200 científics de 40 països havien firmat una declaració d'advertència a l'OMS i l'ONU, a causa que els esmentats auriculars emeten alts nivells de radiació electromagnètica no ionitzant directament al cervell. Entre les conseqüències, alerten de l'augment del risc de patir càncer, danys genètics, trastorns neurològics, deficiències d'aprenentatge i memòria i problemes reproductius.

Els auriculars emeten alts nivells de radiació electromagnètica no ionitzant directament al cervell

Aquesta declaració a què s'ha fet referència de forma massiva aquesta setmana és del 2015. S'hi adverteix dels perills de la radiació no ionitzant. Un tipus de radiació que no té prou energia com per eliminar un electró d'allò que il·lumina, com per exemple, la llum visible, infraroja i ultraviolada, les ones microones, les ones de ràdio o la radiofreqüència dels telèfons mòbils.

Fins ara, s'han realitzat alguns estudis sobre això. El 2011, l'Agència Internacional per a la Investigació del Càncer de l'ONU va publicar un document en el qual incloïa aquest tipus de radiació entre les que augmentaven el risc de patir càncer en les persones. L'any 2018, una investigació del Programa Nacional de Toxicologia dels Estats Units concloïa que l'exposició a alts nivells de la radiació no ionitzant, com el que s'utilitza als mòbils, podia causar càncer en rates.

En concret, l'estudi assenyalava que s'havien trobat evidències clares en les rates del risc de desenvolupar un tipus de tumor benigne anomenat schwannoma o neurilemmoma que es produeix a la membrana aïllant que recobreix els nervis perifèrics –en aquest cas al cor. A més, s'havien trobat algunes evidències de desenvolupar tumors al cervell –gliomes malignes– i a les glàndules suprarenals de les rates mascles –feocromocitomes–.

El cert és que la radiació que emeten els auriculars Bluetooth és significativament menor que la que genera un mòbil, però generalment les persones que els escolten poden passar molt més temps amb ells que amb un mòbil a prop del seu cap. Per això, tot i que encara es necessiten més casos d'estudis per emetre unes conclusions definitives i avalades per la ciència, sí que és adequat tenir en compte una sèrie de consells de prevenció.

En primer lloc, l'evident: limitar l'exposició a aquest tipus de dispositius i no passar massa hores amb ells. En segon lloc, extremar la precaució amb grups de població de risc: els nens, les dones embarassades i les persones grans. I en tercer lloc, combinar el seu ús amb els auriculars amb cable, que no comporten en cap cas aquests riscos.