Dins dels seus càlculs, l'Organització Mundial de la Salut preveu que per a l'any 2030, més de 12 milions de persones al món tinguin la malaltia del Parkinson, que actualment afecta una de cada 100 persones majors de 60 anys. És una de les malalties neurològiques més comunes i es produeix per un procés neurodegeneratiu multisistèmic que afecta el sistema nerviós central de forma crònica.
La pateixen tant homes com dones i provoca símptomes motors i no motors, encara que es manifesten de manera diferent en cada persona. En alguns pacients evoluciona ràpidament, mentre que en altres de manera lenta. Sol provocar tremolors, rigidesa, lentitud de moviments i inestabilitat postural, a més d'altres símptomes no motors com la depressió, la reducció de l'olfacte, el restrenyiment i el trastorn de conducta del son REM. El principal problema és que no té cura, i no se sap com prevenir-la, per la qual cosa qualsevol investigació que es realitza sobre això té una gran importància.
Fa escassos dies, el Journal of Parkinson's Disease, una de les publicacions més importants respecte a aquesta patologia, ha recollit un estudi dut a terme per científics de Dinamarca que sembla donar alguna cosa de llum per a una exploració més important dels orígens i la progressió de la malaltia del Parkinson.
Aquesta malaltia destrueix principalment les cèl·lules que transmeten la dopamina en una àrea del cervell anomenat la substància negra, que controla el moviment. És per això que quan es danya la zona, es produeixen els clàssics símptomes motors, així com els canvis emocionals. Una característica distintiva del Parkinson és l'acumulació i propagació de certs grups tòxics d'una proteïna anomenada alfa-sinucleïna, anomenats cossos de Lewy, que també solen produir demència. Algunes teories sobre l'origen del Parkinson proposen que aquests grups tòxics es formen a l'intestí i es propaguen al cervell a través del nervi vague. Però no tots estan d'acord amb aquesta interpretació, perquè no s'han trobat evidències d'aquests punts d'entrada al cervell.
L'estudi
Els experts que han participat en l'estudi, de l'Hospital Universitari Aarhus a Dinamarca, han suggerit una nova hipòtesi a tenir en compte. Per interpretar-la, primer cal tenir en compte que existeixen dos subtipus de manifestació de la malaltia del Parkinson, el PNS-first i CNS-first. Partint d'aquesta base, han analitzat un dels símptomes comuns de la malaltia: el trastorn del comportament del son REM, que es manifesta mitjançant moviments bruscos i violents de les extremitats i el tronc que tenen a veure amb l'aparició de somnis agressius i la falta d'atonia muscular.
En la població general, aquest trastorn afecta el 0,5% dels adults. Tanmateix, la taxa d'incidència és molt més alta entre aquelles persones amb malaltia del Parkinson, especialment entre els que pateixen el primer subtipus de la malaltia, el PNS-first, al contrari que el segon subtipus, que no sol presentar el trastorn.
La distinció entre els dos tipus ha de veure amb quina part del sistema nerviós mostra primer els signes del dany produït pels grups tòxics de la proteïna alfa-sinucleïna. I un punt d'entrada per a aquests grups és directament a través del nervi que uneix el sistema olfactiu amb el cervell, la qual cosa obre una nova i esperançadora via d'investigació per aclarir l'origen de la malaltia.