Un anticòs creat a Catalunya és capaç de neutralitzar totes les variants del SARS-CoV-2. Un estudi de l'Institut de recerca de l'Hospital del Mar, l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, el Centre Nacional de Biotecnologia del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CNB-CSIC) i la Unitat de Tecnologies de Proteïnes del Centre de Regulació Genòmica (CRG) ha permès desenvolupar al laboratori un anticòs dirigit a totes les variants de la covid, entre elles les subvariants de l'òmicron que circulen actualment. Es tracta d'un anticòs monoclonal, una proteïna del sistema immunitari desenvolupada al laboratori, anomenat 17 T2. La recerca en la qual també ha participat un equip científic del CIBER de Malalties Infeccioses (CIBERINFEC) i que s'ha publicat a la revista Nature Communicacionts, s'ha fet en ratolins, a partir de cèl·lules immunitàries de pacients infectats durant la primera onada de la covid-19 el març de 2020. 

Abans del seu desenvolupament per a ús en pacients farà falta fer un assaig clínic en humans. De moment hi ha una patent europea activa associada a aquest projecte.

Millorar la lluita contra la covid

L'aïllament del nou anticòs s'ha fet gràcies a les mostres de sang de pacients que es va infectar per la covid durant la primera onada de la pandèmia. A partir de les mostres, es van seleccionar alguns limfòcits B —cèl·lules de la sang encarregades de produir els anticossos— en concret, es van triar els que generaven anticossos específics contra la proteïna de l'espícula, que és la que permet al virus infectar les cèl·lules humanes, multiplicar-se i desencadenar la covid. Els investigadors van utilitzar tècniques d'enginyeria genètica per reproduir els anticossos al laboratori, i un cop aconseguit van avaluar in vitro la seva activitat neutralitzant davant les diferents variants del SARS-CoV-2 existents fins al moment. Així van poder seleccionar l'anticòs que aconseguia neutralitzar-se les totes, fins i tot, la XBB.1.16 i la BA.2.86, que deriven les variants que més preocupen actualment. 

La líder de l'estudi, la doctora Giuliana Magri, i un dels primers autors i investigador d'IrsiCaixa Benjamin Trinité han destacat que l'anticòs manté l'activitat neutralitzant davant de totes les variants i això és especialment important, ja que les darreres que han aparegut incorporaven mutacions que dificulten la tasca dels anticossos desenvolupats anteriorment. Per a Trinité, comptar amb un tractament que sigui eficaç tot i que apareguin noves variants "pot canviar les regles del joc a l'hora de combatre la infecció".

Estudi en ratolins

Els investigadors van analitzar en un model de ratolí no només la capacitat terapèutica de l'anticòs, sinó també l'activitat profilàctica -preventiva del nou tractament. Van certificar així que permetia reduir de forma significativa les lesions als pulmons i la càrrega viral. Magri ha apuntat que aquest fet l'identifica com un candidat potencial per a intervencions clíniques preventives i de tractament d'infecció.

D'altra banda, van fer una anàlisi detallada de l'estructura de l'anticòs unit a la proteïna espícula per tal d'entendre el seu funcionament i com aconsegueix mantenir l'activitat neutralitzant tot i les mutacions acumulades pel virus. Això es va portar a terme al CNB-CSIC per l'equip de la doctora Rocío Arranz. Han destacat que les investigacions han permès concloure que l'anticòs té la capacitat d'unir-se a una àmplia zona de l'espícula del virus, fet que permet neutralitzar totes les variants i prevenir que noves mutacions evadeixin aquesta neutralització. Això suggereix que, en aquesta àrea d'interacció, existeix una regió conservada a l'espícula, la qual podria ser essencial per a la capacitat del virus d'infectar cèl·lules humanes, ha afegit.